[Llengua] Núria Puyuelo: Res de res o gens ni mica

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 12 d'octubre del 2012.

Res de res o gens ni mica

Núria Puyuelo

Sovint es confon el pronom res, que equival a ‘cap cosa’, amb l’adverbi quantitatiu gens, que significa ‘una mica de’, ‘poc’ o ‘en absolut’. Per exemple, direm “en Joan no recorda res (cap cosa) del viatge” i “a la Cèlia no li ha agradat gens la pel·lícula” (i no res). Gramaticalment, cal tenir present que amb un verb intransitiu només hi pot anar gens (“no ha plogut gens”, “no hi sent gens”, “no ha rigut gens”) i que el pronom res funciona com a complement directe en verbs transitius com ara vendre (“no ha venut res aquest matí”), veure (“no ha vist res del que li han explicat”) o sentir (“no ha sentit res”).

La confusió prové del fet que tant res com gens es tradueixen per nada en castellà i per tant es considera un castellanisme fer servir el pronom res en comptes de gens amb aquest valor quantitatiu: “No li costa gens portar-t’ho” (i no “no li costa res”), “no ha dormit gens aquesta nit” (i no “no ha dormit res”) i “no parla gens de francès”, en comptes de “no parla res de francès”.

Però hi ha alguns exemples una mica més enrevessats, en què es poden fer servir res o gens, tot i que amb significats ben diferents. Seria el cas de “la mestressa no pesa mai res” i “la mestressa no pesa gens”. En el primer exemple, s’entén que la mestressa de la carnisseria, posem per cas, no pesa mai la carn a la balança, i en la segona frase, el que se’ns diu és que la mestressa pesa ben poc i que no hi ha manera que s’engreixi uns quants quilets.

De la mateixa manera, la locució castellana nada de nada la traduirem en català per res de res (“del aumento de sueldo, nada de nada”, “de l’augment de sou, res de res”), o bé per gens ni mica (“no me gustó nada de nada”, “no em va agradar gens ni mica”), en funció del cas.

Sabíeu que…

‘Gens’ és un adverbi quantitatiu com ‘molt’, ‘força’, ‘bastant’, ‘poc’ i ‘gaire’. Cal recordar que en frases negatives, interrogatives i condicionals ‘molt’ s’ha de substituir per ‘gaire’. Per exemple, en frases com “no els agraden molt les bledes”, que hem de dir “no els agraden gaire les bledes”, o “trigaran molt a arribar?”, que hem de substituir per “trigaran gaire a arribar?”

 http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm

[Dialectologia] Les varietats de la llengua catalana

Joan Brossa: Vaga General

Per què fem vaga el 29-M?

PER QUÈ FEM VAGA EL 29-M?

Benvolgudes famílies:

El 29 de març els treballadors i les treballadores estem convocats pels sindicats a una Vaga General. Moltes entitats socials li donen suport. També els estudiants estan convocats per les seues organitzacions.

L’Assemblea de professorat* de ______________ ha estudiat la convocatòria i, en conseqüència, professors i professores del centre, així com altre personal de serveis farem vaga el dia 29 atenent la convocatòria dels sindicats. Es tracta d'una mesura amb la qual manifestem que estem en contra de la reforma laboral decretada pel govern central i de les retallades que el govern valencià ha realitzat en els serveis públics i en el salari dels empleats públics.

Farem vaga perquè estem convençuts de que amb els canvis radicals que la reforma laboral produirà en la contractació, la regulació de la jornada, les retribucions i l'acomiadament de les persones assalariades es produiran seriosos perjudicis en la qualitat de vida de la majoria i un empobriment general de la societat que, inevitablement, tindrà efectes molt negatius sobre els serveis públics. Aquesta reforma ens afecta a totes i a tots.

Farem vaga perquè la reforma laboral farà més fàcil i més barat acomiadar a qui ara té treball, tal i com ha reconegut el propi president del govern, que preveu que l'atur augmentarà el primer any de la reforma en 600.000 persones. A la llarga, quan es cree ocupació (si l'economia mundial i, especialment, l'europea milloren), el que haurà ocorregut és que haurà desaparegut la protecció laboral actual i la majoria haurà de treballar amb una major precarietat i inseguretat, amb la jornada desregulada i el seu salaris minvats i a mercè del que disposen els empresaris, entre d'altres coses perquè la capacitat de negociació dels sindicats amb les patronals haurà queda molt debilitada. En definitiva, la majoria dels treballadors i treballadores tindran pitjor condicions laborals, especialment els més joves, quan la riquesa del país serà major que en el passat.

Farem vaga perquè, des de fa mesos, el govern valencià no atén la seua obligació de proveir els recursos necessaris per a que l'ensenyament funcione adequadament: no sols es retarda en lliurar els diners per al manteniment dels centres, no paga les beques de menjador, retira les subvencions per a avançar en la gratuïtat de l'ensenyament, no substitueix el professorat que està de baixa i retalla el salari del professorat, mentre deixa sense treballar professorat interí. Al mateix temps, continua el balafiament de diners públics i no s'actua de manera exemplar contra les pràctiques de corrupció, com posen de relleu els nombrosos casos que hi ha en els tribunals de justícia.

Farem vaga perquè ens preocupa el negre futur que espera al nostre alumnat i als nostres filles i fills, que veuran com el seu esforç de formació serà trepitjat en accedir a la vida laboral.

Entenem que amb la vaga del dia 29, les famílies i el professorat podem renovar la unitat d'acció contra les retallades que ha caracteritzat fins ara la comunitat educativa d'aquest institut, en un exercici de solidaritat mútua que ens farà més forts com a societat civil.

ASSEMBLEA DE PROFESSORAT – IES / CEIP ______________ VALÈNCIA

* assemblea de professorat / professorat del centre / comunitat educativa /  ...

[Llengua] Núria Puyuelo: "Masculins i femenins alhora"

Masculins i femenins alhora

 

Núria Puyuelo

 

Sabíeu que el color pot ser femení? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies llegint un text de Carles Soldevila que deia “el canapè folrat de vellut, sense pèl, d'una color pansida". Vaig cercar-ho i vaig trobar que color forma part d'un grup de substantius abstractes acabats amb -or que admeten els dos gèneres, el masculí i femení, tot i que el femení s'usa més aviat en la llengua literària i correspon a la forma que s'utilitzava en català antic. D'aquest grup també en formarien part amor, rumor, sabor, temor i dolor, entre altres. Ara bé, aquesta sèrie de substantius no es poden confondre amb alguns noms que acaben també en -or i que només són femenins, com ara olor, calor, esplendor, resplendor, suor i verdor, tots ells masculins en castellà.

Hi ha alguns altres noms que accepten tant la forma femenina com la masculina i que tenen el mateix significat, com són aviram, vessant –excepte quan és el pendent d'una muntanya, que només és masculí– crisma, mar, rentaplats, serpent –serp però és femení– i art, que generalment s'usa masculí quan és singular i femení en plural (“és un art figuratiu” i “es dedica a les arts gràfiques”). Per tant, podem dir que se'ns ha espatllat el rentaplats o la rentaplats i que entremig d'Europa i Àsia hi ha el mar Caspi o la mar Càspia.

Finalment trobem també diferències dialectals. És el cas del fel i el fred, que ens alguns parlants són la fel i la fred.

Som el poble, no l'enemic!