I. repòs
Vaig eixir a la porta del mas de l'Arbre, i tal com m'havia esdevingut dalt a l'obrir el balcó de la meua cambra, em tornà a enlluernar la claror de l'avançat matí de la muntanya. Tanmateix, llavors ja començava a esmorteir aquella llum intensa una capa de celatges deixatats i groguencs, de pur aspecte de tardor. Feia una fresca agradosa; respirava a ple pulmó l'aire puríssim i sentia --o creia sentir-- els membres regats per una sang que m'imaginava nova i primaveral i el cap aclarit i ferm. D'uns dies ençà de la meua arribada, trobava que el repòs seria, sols per a mi, un gaudi de l'ànima; i és que em notava recuperat, quasi normal.
Àngela era davant del mas fent no sé què, i, al veure'm eixir, em saludà tota amatent i maternal com cada dia.
--Què, ja vol passejar?
--Ara només vaig a la font --vaig dir.
--Espere's.
Se'n va entrar a casa i em va traure un got.
--Està en tot! Gràcies!
Així comença L'ambició d'Aleix, del mestre Enric Valor, apareguda per primera vegada el 1960. Per a la nova edició de l'editorial Tàndem (València, 1995, pàg. 3), E. Valor la va reescriure de nou, i aquesta serà l'edició que farem servir a classe d'Avançat 2 del grup de la vesprada, a l'EOI de València.
N'oferim aquest tast brevíssim perquè els alumnes que comencen la setmana que ve vagen ambientant-se en la novel·la que serà el primer control de lectura. Per a després de Nadal.
Gaudiu de la riquesa lèxica i expressiva del llenguatge valorià!
