tag:blogger.com,1999:blog-86408051192465073232024-03-06T05:38:07.903+01:00Parlar i escriureMaterials d'aprenentatge i blog de comunicació per als alumnes de Català=Valencià del professor Salvador Jàfer (EOI de València).
Si la gent fóra conscient que aprenent català, com a llengua pont que és, tenen la porta oberta a totes les altres llengües romàniques, el català estaria en un pedestal en les escoles d'diomes!Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.comBlogger120125tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-71905785822498107642013-05-11T09:15:00.000+02:002013-05-11T09:15:53.206+02:00El nostre somniL’IRRENUNCIABLE SOMNI D’UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT<br /><br />Per a molts el millor discurs de la història el va pronunciar Martin Luther King, de qui tots coneixem la famosa frase “I HAVE A DREAM”. Nosaltres també tenim un somni:<br />
<br />▪ En el nostre somni no s’eliminen mestres i professors dels col·legis i instituts...<br />
▪ En el nostre somni els alumnes no s’amunteguen com sardines en llauna...<br />▪ En el nostre somni els centres reben els diners que necessiten ..<br />▪ En el nostre somni la diversitat no és ignorada, és atesa amb l’atenció que es mereix . <br />▪ En el nostre somni les famílies reben beques de menjador i de llibres...<br />▪ En el nostre somni les xiquetes i xiquets no han d’anar pels seus propis mitjans als instituts que van construir-se lluny de les seues cases....<br />▪ En el nostre somni no s’aproven lleis d’educació com la del ministre Wert...<br />▪ En el nostre somni cap alumne deixarà d’anar a la Universitat per problemes econòmics...<br />
▪ En el nostre somni no s’envien a la cua de l’atur milers de companys interins...<br />
▪ En el nostre somni no es contracten becaris per a fer la feina dels mestres...<br />
▪ En el nostre somni l’escola pública és laica...<br />▪ En el nostre somni els nostres dirigents no ens desprestigien contínuament...<br />
▪ En el nostre somni els diners públics són per a l’escola pública...<br />
▪ En el nostre somni tots els docents estem orgullosos d’haver triat aquesta professió...<br />▪ En el nostre somni tota la societat s’uneix per a lluitar pels interessos dels nostres fills, defensem una educació pública, universal, gratuïta i de qualitat per a tots ells. <br /><br />Ja sabem que estem allunyats del nostre somni, i que estem vivint un malson. Però podem assegurar-vos, que malgrat les dificultats creixents de la nostra feina, tots nosaltres dia a dia desenvolupen la nostra tasca amb dedicació, ànims i il·lusió, perquè, encara que els nostres dirigents no es mereixen el nostre esforç, els nostres alumnes sí.<br />
<br />Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-69953195099252004622012-12-18T10:19:00.005+01:002012-12-20T22:48:51.275+01:00[Cançó] Feliu Ventura: Torn de preguntes<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/5QKdYuMLV5s" width="480"></iframe><br />
<h2><span style="font-size: 16.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Tornde preguntes</span><i><span style="font-family: Times; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> </span></i></h2><h2><i><span style="font-family: Times; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">FeliuVentura</span></i></h2><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Lesnostres preguntes són incendis<br />
Que les vostres respostes no saben apagar<br />
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?<br />
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!<br />
<br />
Les nostres preguntes són la ràbia<br />
Que les vostres respostes no saben esquivar<br />
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir<br />
No coneixeu el foc que crema com un far al port!<br />
<br />
Les nostres preguntes són la gana<br />
Que les vostres respostes no saben satisfer<br />
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pasencer"<br />
no coneixeu la fam acumulada que tenim!<br />
<br />
Les nostres preguntes són revoltes<br />
Que les vostres respostes no saben ofegar<br />
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai<br />
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!<br />
<br />
Les nostres preguntes són la força<br />
Que les vostres respostes no saben aturar<br />
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreuconstruir<br />
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-51161207705096472912012-11-14T07:52:00.001+01:002012-11-14T07:53:29.811+01:00Vaga General Total<div class="separator"style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh6.googleusercontent.com/-rX6pEqTn6YQ/UKM_xb6ZkwI/AAAAAAAAOfc/0QsitMhJTA4/s640/blogger-image-122775978.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://lh6.googleusercontent.com/-rX6pEqTn6YQ/UKM_xb6ZkwI/AAAAAAAAOfc/0QsitMhJTA4/s640/blogger-image-122775978.jpg" /></a></div>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-72610498453027576152012-11-08T12:58:00.000+01:002012-11-08T12:58:14.588+01:00[Vídeo] El valencià a Alacant<object height="360" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/KWh1vnm_AKI?version=3&hl=ca_ES"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/KWh1vnm_AKI?version=3&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" width="480" height="360" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-49887506341186536772012-11-01T14:53:00.001+01:002012-11-01T14:53:43.911+01:00[Vaga] Manifest. Ens deixen sense futur. #14N VAGA GENERAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.intersindical.org/files/15/Materials_vaga_14N/Manifest_14N__general_cimera-1_2.jpg" target="_blank"><img border="0" height="640" src="http://static.intersindical.org/files/15/Materials_vaga_14N/Manifest_14N__general_cimera-1_2.jpg" width="451" /></a></div>
Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-59016768018053548982012-11-01T14:38:00.000+01:002012-11-01T14:38:21.324+01:00[Vídeo]: Seny - Què significa en el segle XXI segons Quim Monzó <div style="text-align: center;">
<object height="270" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/Q2ziknaQ75k?version=3&hl=ca_ES"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/Q2ziknaQ75k?version=3&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" width="480" height="270" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-18125269190288453202012-11-01T10:56:00.001+01:002012-11-01T14:17:49.730+01:00[Llengua] Núria Puyuelo: Res de res o gens ni mica<br />
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 12 d'octubre del 2012.<br />
<br />
<b>Res de res o gens ni mica</b><br />
<br />
Núria Puyuelo<br />
<br />
Sovint es confon el pronom res, que equival a ‘cap cosa’, amb l’adverbi quantitatiu gens, que significa ‘una mica de’, ‘poc’ o ‘en absolut’. Per exemple, direm “en Joan no recorda res (cap cosa) del viatge” i “a la Cèlia no li ha agradat gens la pel·lícula” (i no res). Gramaticalment, cal tenir present que amb un verb intransitiu només hi pot anar gens (“no ha plogut gens”, “no hi sent gens”, “no ha rigut gens”) i que el pronom res funciona com a complement directe en verbs transitius com ara vendre (“no ha venut res aquest matí”), veure (“no ha vist res del que li han explicat”) o sentir (“no ha sentit res”).<br />
<br />
La confusió prové del fet que tant res com gens es tradueixen per nada en castellà i per tant es considera un castellanisme fer servir el pronom res en comptes de gens amb aquest valor quantitatiu: “No li costa gens portar-t’ho” (i no “no li costa res”), “no ha dormit gens aquesta nit” (i no “no ha dormit res”) i “no parla gens de francès”, en comptes de “no parla res de francès”.<br />
<br />
Però hi ha alguns exemples una mica més enrevessats, en què es poden fer servir res o gens, tot i que amb significats ben diferents. Seria el cas de “la mestressa no pesa mai res” i “la mestressa no pesa gens”. En el primer exemple, s’entén que la mestressa de la carnisseria, posem per cas, no pesa mai la carn a la balança, i en la segona frase, el que se’ns diu és que la mestressa pesa ben poc i que no hi ha manera que s’engreixi uns quants quilets.<br />
<br />
De la mateixa manera, la locució castellana nada de nada la traduirem en català per res de res (“del aumento de sueldo, nada de nada”, “de l’augment de sou, res de res”), o bé per gens ni mica (“no me gustó nada de nada”, “no em va agradar gens ni mica”), en funció del cas.<br />
<br />
Sabíeu que…<br />
<br />
‘Gens’ és un adverbi quantitatiu com ‘molt’, ‘força’, ‘bastant’, ‘poc’ i ‘gaire’. Cal recordar que en frases negatives, interrogatives i condicionals ‘molt’ s’ha de substituir per ‘gaire’. Per exemple, en frases com “no els agraden molt les bledes”, que hem de dir “no els agraden gaire les bledes”, o “trigaran molt a arribar?”, que hem de substituir per “trigaran gaire a arribar?”<br />
<br />
<a href="http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm" target="_blank"> http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm</a><br />
Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-67796331465294774012012-06-29T22:59:00.001+02:002012-06-29T22:59:45.823+02:00[Dialectologia] Les varietats de la llengua catalana<div style="text-align: center;">
<object height="315" width="420"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/xiUCxjG4Tck?version=3&hl=ca_ES">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/xiUCxjG4Tck?version=3&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" width="420" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object></div>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-73195582291224784452012-03-28T23:23:00.000+02:002012-11-01T14:22:36.806+01:00Joan Brossa: Vaga General<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEBCkYgTKzhSwMBk83VOa3PpzCRerDc_o7lDqFMcxdXAXVfAzsKaQ2ZnjWN4dfQ-IjGQiW_b6IhQSZdGZEjbZMIJyuo7cIPeP9ni-YKwyt2BbPyrLs_FK6QmBnH2lPqiTDjXgNVEhEnQ/s1600/JoanBrossa.Vaga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfEBCkYgTKzhSwMBk83VOa3PpzCRerDc_o7lDqFMcxdXAXVfAzsKaQ2ZnjWN4dfQ-IjGQiW_b6IhQSZdGZEjbZMIJyuo7cIPeP9ni-YKwyt2BbPyrLs_FK6QmBnH2lPqiTDjXgNVEhEnQ/s640/JoanBrossa.Vaga.jpg" width="480" /></a></div>
<br />Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-86387009407620148022012-03-27T12:32:00.000+02:002012-03-27T12:32:35.475+02:00Per què fem vaga el 29-M?<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"DejaVu Sans Mono";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:-436206849 1342208507 32 0 159 0;}
@font-face
{font-family:"Droid Sans Fallback";
mso-font-alt:"MS 明朝";
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Lohit Hindi";
mso-font-alt:"MS Mincho";
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Droid Sans Fallback";
mso-bidi-font-family:"Lohit Hindi";
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:HI;
mso-bidi-language:HI;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times; font-size: 26pt;">PER QUÈ FEM VAGA EL 29-M?</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Times;">Benvolgudes
famílies:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Times;">El 29 de
març els treballadors i les treballadores estem convocats pels sindicats a una
Vaga General. Moltes entitats socials li donen suport. També els estudiants
estan convocats per les seues organitzacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Times;">L’Assemblea
de professorat* de ______________ ha estudiat la convocatòria i, en
conseqüència, professors i professores del centre, així com altre personal de
serveis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">farem vaga</b> el dia 29 atenent
la convocatòria dels sindicats. Es tracta d'una mesura amb la qual manifestem
que estem en contra de la reforma laboral decretada pel govern central i de les
retallades que el govern valencià ha realitzat en els serveis públics i en el
salari dels empleats públics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Farem vaga</span></b><span lang="CA" style="font-family: Times;"> perquè estem
convençuts de que amb els canvis radicals que la reforma laboral produirà en la
contractació, la regulació de la jornada, les retribucions i l'acomiadament de
les persones assalariades es produiran seriosos perjudicis en la qualitat de
vida de la majoria i un empobriment general de la societat que, inevitablement,
tindrà efectes molt negatius sobre els serveis públics. Aquesta reforma ens
afecta a totes i a tots.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Farem vaga</span></b><span lang="CA" style="font-family: Times;"> perquè la
reforma laboral farà més fàcil i més barat acomiadar a qui ara té treball, tal
i com ha reconegut el propi president del govern, que preveu que l'atur
augmentarà el primer any de la reforma en 600.000 persones. A la llarga, quan
es cree ocupació (si l'economia mundial i, especialment, l'europea milloren),
el que haurà ocorregut és que haurà desaparegut la protecció laboral actual i
la majoria haurà de treballar amb una major precarietat i inseguretat, amb la
jornada desregulada i el seu salaris minvats i a mercè del que disposen els
empresaris, entre d'altres coses perquè la capacitat de negociació dels
sindicats amb les patronals haurà queda molt debilitada. En definitiva, la
majoria dels treballadors i treballadores tindran pitjor condicions laborals,
especialment els més joves, quan la riquesa del país serà major que en el
passat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Farem vaga</span></b><span lang="CA" style="font-family: Times;"> perquè,
des de fa mesos, el govern valencià no atén la seua obligació de proveir els
recursos necessaris per a que l'ensenyament funcione adequadament: no sols es
retarda en lliurar els diners per al manteniment dels centres, no paga les
beques de menjador, retira les subvencions per a avançar en la gratuïtat de
l'ensenyament, no substitueix el professorat que està de baixa i retalla el
salari del professorat, mentre deixa sense treballar professorat interí. Al
mateix temps, continua el balafiament de diners públics i no s'actua de manera
exemplar contra les pràctiques de corrupció, com posen de relleu els nombrosos
casos que hi ha en els tribunals de justícia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Farem vaga</span></b><span lang="CA" style="font-family: Times;"> perquè ens
preocupa el negre futur que espera al nostre alumnat i als nostres filles i fills,
que veuran com el seu esforç de formació serà trepitjat en accedir a la vida
laboral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Times;">Entenem que
amb la vaga del dia 29, les famílies i el professorat podem renovar la unitat
d'acció contra les retallades que ha caracteritzat fins ara la comunitat educativa
d'aquest institut, en un exercici de solidaritat mútua que ens farà més forts
com a societat civil.</span><span lang="CA" style="font-family: Times; font-size: 13pt;"> </span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Times; font-size: 13pt;">ASSEMBLEA DE PROFESSORAT – IES / CEIP
______________ VALÈNCIA</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: Times; font-size: 9pt;">*
assemblea de professorat / professorat del centre / comunitat educativa / ...<br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-36857418517820666572012-03-01T09:49:00.001+01:002012-03-01T09:49:37.999+01:00[Llengua] Núria Puyuelo: "Masculins i femenins alhora"<span lang="AF" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"></span><span style="font-size: large;"><strong><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/509274-masculins-i-femenins-alhora.html" target="_blank">Masculins i femenins alhora</a></strong></span>
<div>
<strong></strong> </div>
<div>
<span style="font-size: small;"><strong>Núria Puyuelo</strong></span></div>
<div>
<strong></strong> </div>
<div>
<span lang="AF" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><span style="font-size: medium;">
<div align="justify">
Sabíeu que el color pot ser
femení? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies llegint un text de Carles Soldevila
que deia “el canapè folrat de vellut, sense pèl, d'una color pansida". Vaig
cercar-ho i vaig trobar que <i>color</i> forma part d'un grup de substantius
abstractes acabats amb <i>-or</i> que admeten els dos gèneres, el masculí i
femení, tot i que el femení s'usa més aviat en la llengua literària i correspon
a la forma que s'utilitzava en català antic. D'aquest grup també en formarien
part <i>amor</i>, <i>rumor</i>, <i>sabor</i>, <i>temor</i> i <i>dolor</i>, entre
altres. Ara bé, aquesta sèrie de substantius no es poden confondre amb alguns
noms que acaben també en <i>-or</i> i que només són femenins, com ara
<i>olor</i>, <i>calor</i>, <i>esplendor</i>, <i>resplendor</i>, <i>suor</i> i
<i>verdor</i>, tots ells masculins en castellà.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
Hi ha alguns altres noms que
accepten tant la forma femenina com la masculina i que tenen el mateix
significat, com són <i>aviram</i>, <i>vessant</i> –excepte quan és el pendent
d'una muntanya, que només és masculí– <i>crisma</i>, <i>mar</i>,
<i>rentaplats</i>, <i>serpent</i> –<i>serp</i> però és femení– i <i>art</i>, que
generalment s'usa masculí quan és singular i femení en plural (“és un art
figuratiu” i “es dedica a les arts gràfiques”). Per tant, podem dir que se'ns ha
espatllat el rentaplats o la rentaplats i que entremig d'Europa i Àsia hi ha el
mar Caspi o la mar Càspia.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
Finalment trobem també
diferències dialectals. És el cas del fel i el fred, que ens alguns parlants són
la fel i la fred.</div>
</span></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-29259043528720699272012-02-25T09:34:00.001+01:002012-02-25T09:34:46.954+01:00Som el poble, no l'enemic!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdItecwcjpDF-iQhJRDtQI-KHlp3_iuCBiIBT_9QfhyLZpx36lu9Q6EWnB1eX7lwew9JwsNGHJIB-F7j6uTm_O26Q_vme4iwDYZDmLJ5eUVI_zU1GUmP5NRVrJVG8f6zME82UZ_WGbkwc/s1600/jotambe%CC%81so%CC%81clenemic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdItecwcjpDF-iQhJRDtQI-KHlp3_iuCBiIBT_9QfhyLZpx36lu9Q6EWnB1eX7lwew9JwsNGHJIB-F7j6uTm_O26Q_vme4iwDYZDmLJ5eUVI_zU1GUmP5NRVrJVG8f6zME82UZ_WGbkwc/s1600/jotambe%CC%81so%CC%81clenemic.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0GQJSjoFPgiQ7WP7EWcsu9gc0mtGd-v8snuzOM4_XqYHPP-IaI7JHJq68CwbAWQjBcr6aI0_mhPqDNV0vMVUvTuATQDytfqvnF6LGwmhyHyHER7eAo1HiGGl4yj1bGSjyz0ORQaQbPk/s1600/mani25-2-12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0GQJSjoFPgiQ7WP7EWcsu9gc0mtGd-v8snuzOM4_XqYHPP-IaI7JHJq68CwbAWQjBcr6aI0_mhPqDNV0vMVUvTuATQDytfqvnF6LGwmhyHyHER7eAo1HiGGl4yj1bGSjyz0ORQaQbPk/s320/mani25-2-12.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi293j2WgalAbMbxkTUPhwOm6XcJy7_l8la1KDgt01K1MA2v-wx7cXuAthlpZiBw_uDgRP9KKSIxJ1ZaVDBN_U3z0QfXG5B6AHN6wFmKzpdTmdNMtHVYkbScn7-ga49xH_2zH5KnEqO0uw/s1600/somelpoble.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi293j2WgalAbMbxkTUPhwOm6XcJy7_l8la1KDgt01K1MA2v-wx7cXuAthlpZiBw_uDgRP9KKSIxJ1ZaVDBN_U3z0QfXG5B6AHN6wFmKzpdTmdNMtHVYkbScn7-ga49xH_2zH5KnEqO0uw/s320/somelpoble.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-86528485291385639462012-02-03T10:29:00.000+01:002012-02-03T10:29:33.407+01:00Sóc mestre<div style="text-align: center;">
<object height="315" width="560"><param name="movie" value="https://www.youtube-nocookie.com/v/9zQZwf8hteM?version=3&hl=ca_ES">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="https://www.youtube-nocookie.com/v/9zQZwf8hteM?version=3&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object></div>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-14416759915993056422012-02-02T11:01:00.000+01:002012-02-02T11:01:05.688+01:00[Temps difícils]: La senyora de la netejaUna senyora va a netejar a una casa un parell d'hores dues vegades per setmana. Després d'acabar la seua faena, s'adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.<br />
<br /> A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel<br /> col·legi a donar-lo al menut.<br />
<br /> Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.<br />
<br /> Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.<br />
<br /> Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.<br />Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-77438814686418206762012-01-21T23:33:00.000+01:002012-01-21T23:33:32.777+01:00[Foto] Manifestació per l'Escola Pública i contra les retallades<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiP6T-DwrbmQ_pklneDPBPLMJcmj52aip9AMb1CLy8cMn1lk-QZwxYxXw05OaoORN7Z5isye_jAHOTfUP01z4zQZFu9BtvvBzA0igIuEiIOfB44sLu0sy3LZMhKLZkr9VDP5AzYycLyJM/s1600/IMG_0701.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiP6T-DwrbmQ_pklneDPBPLMJcmj52aip9AMb1CLy8cMn1lk-QZwxYxXw05OaoORN7Z5isye_jAHOTfUP01z4zQZFu9BtvvBzA0igIuEiIOfB44sLu0sy3LZMhKLZkr9VDP5AzYycLyJM/s400/IMG_0701.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manifestació per l'escola pública i contra les retallades. València, 21/01/2012</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-71379174099037395252012-01-21T14:40:00.002+01:002012-01-21T14:40:44.549+01:0021 G 2012: MANIFESTACIÓ PER L'ESCOLA PÚBLICA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRxS9TGbcg8qn15eo2GJnUtvECpfbMVdHXRsht68P3gDTa-4Gi5P3yZhgaBU2CqbSnA8cuDAF1ithSj_bhFG35UWapM59WeOxJw7_u9j2WqI1iSokaSyUEj0A_BioJC2HvYKaPc88eCnU/s1600/Mani21degener2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRxS9TGbcg8qn15eo2GJnUtvECpfbMVdHXRsht68P3gDTa-4Gi5P3yZhgaBU2CqbSnA8cuDAF1ithSj_bhFG35UWapM59WeOxJw7_u9j2WqI1iSokaSyUEj0A_BioJC2HvYKaPc88eCnU/s320/Mani21degener2012.jpg" width="242" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-58074488600134848582011-11-23T11:59:00.001+01:002011-11-23T15:47:02.918+01:00[Textos] Joan Fuster: "Les llengües de demà", 6<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><i>Les llengües de demà</i>, 6</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<a href="http://www.robertoro.com/bz/ZZZF/BZS%2808%29th_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://www.robertoro.com/bz/ZZZF/BZS%2808%29th_.jpg" width="150" /></a><span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Naturalment,
les llengües no són "coses" fetes d'una vegada per sempre. Com
qualsevol altre producte de l'home, pertanyen a la "història", i
acompanyen o segueixen les evolucions i les revolucions de la societat
que les parla. Poden arribar, fins i tot, a extingir-se completament: a
"morir". Però, mentre viuen i estan en plena puixança, mai no
s'estagnen. Flueixen, s'ajusten a les necessitats del temps, renoven o
rejoveneixen contínuament els seus mitjans. La pretensió de "fixar-les" ‒ la gramàtica preceptiva, les Acadèmies i totes les altres maniobres del mateix tipus ‒ sol ser un expedient inevitable per a frenar-ne el curs espontani, que, sense això, tendiria al desballestament o a la dissolució. Ben sovint, els gramàtics i els acadèmics cometen la imprudència de convertir la seva tasca de vigilància en punt-d'honor ordenancista, i l'idioma escrit, el literari, a força de codis i de correccions, s'anquilosa i s'allunya del costum diari de la gent. De tota manera, fins ara mateix, la presumible separació entre la llengua literària i la llengua col·loquial gairebé mai no aconsegueix extrems lamentables: l'escola i la lectura contribueixen a difondre'n el model docte i estabilitzador, mentre que els escriptors procuren injectar-li les invencions de la conversa del carrer. Una influència recíproca és el normal. Allà on aquesta òsmosi no es dóna ‒ fos pel que fos ‒, l'afer hi pren un aspecte lleig i cada branca de l'idioma va per la seva banda: la dels llibres i els seus fabricants s'encastella en la seva ambició selectiva; la del poble, sense control ni lletra, voreja el caos. Evidentment, les llengües més "illetrades" són les que evolucionen amb una major rapidesa. Alguns etnòlegs testifiquen que, en certes tribus africanes de civilització paleolítica, el llenguatge dels avis amb prou feines és ja entès pels néts. Cal creure-ho.</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Els habitants del món romànic parlem avui idiomes sorgits d'un llatí analfabet que les legions imperials i els colons imperialistes escamparen en la seva aventura. Dic: un llatí analfabet. Les condicions de vida de l'Alta Edat Mitjana no hi permetien una altra opció: les lletres, aleshores, eren ofici o solaç d'una insignificant minoria monàstica. Aquesta i la seva seqüela universitària, ja molt posterior, continuaren aferrades al llatí, amb una clara consciència de privilegi, que durà fins al segle XVIII. Les multituds ignares "parlaven" al marge de la gramàtica, i acabaren forjant unes llengües distintes. Un dia, algú ‒ un escrivà poc expert en el llatí, o els seus clients que així ho exigirien ‒ començà a posar el romanç per escrit. I tal fou el principi de consolidació per als nous llenguatges. Sense aquella primera tinta dels notaris i dels clergues de l'XI i del XII, la nostra actualitat verbal seria una altra. Poc a poc, per necessitat i per voluntat a parts iguals, els derivats del llatí aconseguiren estructura de "llengües cultes", això és, perdurables. Perquè, si bé les seves masses de parlants no deixaren de ser analfabetes, la situació es configurava ja, en els seus orígens, d'una manera molt diferent de la dels clans rupestres de l'Àfrica, que abans hem al·ludits. Sense comptar amb el que vingué després: universitaris, impremtes, Estats, televisors... Més o menys.</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Però no hi acaba tot. Uns altres canvis socials se succeïren i repercutiren en les llengües. Una prova: acudim a un text del segle XIII, i a d'altres d'èpoques posteriors, en escalonada exposició. Passem de Llull a Metge, d'aquest a Martorell, de Martorell al Rector de Vallfogona, a un poema floralesc, a Carner, a Pla. O bé: de l'Arcipreste de Hita o Berceo a la <i>Celestina</i>, a Cervantes, a Gracián, a Moratín, a Zorrilla, a Galdós, a Ortega. O: de Villon a Rabelais o Montaigne, a Pascal o Racine, a Voltaire, a Hugo, a Mallarmé, a Gide. O... Cada idioma ens ofereix el seu mostrari. I, si hem de ser honests, haurem de convenir que, en veritat, dins de cada idioma, hi ha hagut formes "d'idioma" molt dispars. No es tracta solament de variants filològicament qualificables. Hi ha, també, notòries alteracions del "dispositiu". Els escriptors que cito ‒ si la suposició, absurda, mereix ser acceptada ‒ no són "intercanviables" en la seva pròpia llengua. Cada un d'ells està irreductiblement lligat a l'estadi lingüístic en el qual s'insereix. S'escriu en la llengua que es posseeix: el fragment de llengua que es posseeix. I escriure és pensar, sentir, calcular. La nòmina podria ser ampliada, en efecte, a filòsofs i a homes de ciència.</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Això és evident. ¿No serà, per tant, el nostre destí, la nostra oportunitat, bona o dolenta, carregar-nos amb el llenguatge exigu i cosmopolita, depravat i escolar, dels locutors de ràdio i de televisió, dels "tebeos" i dels buròcrates? Ens ha tocat d'encaixar aquest període d'"evolució"... Això no pot ser més cert. Tanmateix, ens rebel·lem contra aquesta presumpta fatalitat. Les "amenaces" són palpables: amb l'idioma que se'ns ve a sobre, ¿què es podrà fer? ¿Quines idees, quins sentiments, quins càlculs seran possibles a la gent de demà?</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Les persones de la meva edat ‒ i encara no entro en els cinquanta ‒ han vist i viscut, en aquesta Europa sàvia i rural de les nostres entranyes, la vigència eficient de l'aladre romà. És un detall. Durant mil·lenaris, fins ahir mateix, el conreu de la terra, la confecció de mobles, la cria de semovents, els diners, les creences, les fidelitats cíviques, s'havien mantingut bastant uniformes. I no diguem la moral sexual i les relacions paterno-filials. De sobte, salten a la cibernètica, a les excursions a la Lluna i als satèl·lits teledifusors. ¿Què dimonis hi pinten ja, en aquest "salt", el Petrarca, el <i>Quixot</i>, Dostoiewski, La Rochefoucauld o Jaume Roig? ¿ I són Einstein i els seus fills i fillols els qui han guanyat la partida? ¿Quina llengua, dins i fora de l'Otan, resistirà el trauma? ¿En què consistirà "una llengua", en el futur?</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Mentre escric aquestes línies, una altra por m'assalta: que les inquietuds que enuncio siguin, en fi de comptes, una por d'escriptor. Els qui ens dediquem a la manipulació de les paraules per guanyar-nos la vida, ¿no inflarem, no estarem dramatitzant l'esquema? Rotundament: sí. Però l'esquema no és un malson ni una fantasia "nostra". Respon a la realitat més diàfana. Els literats són, som, per ofici, els dipositaris de les virtualitats de l'idioma. Que siguem "això", o ho siguem més que ningú, no suposa que la resta de la població "parlant" manqui d'interés, d'interessos, en el tema. Allò que menys hi compta, en definitiva, és Shakespeare, Lope, Roís de Corella, Boccaccio o Baudelaire. El que importa és com "parlarà" la gent de demà.</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-weight: normal; text-align: right;">
<span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span style="font-size: x-small;">Joan Fuster, <i>Babels i Babilònies</i>, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1972, pàgs. 178-183</span>.</span></span></h6>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-22748330449841373132011-11-21T08:08:00.001+01:002011-11-21T08:13:29.918+01:00[Llengua] Les universitats valencianes reediten un llibre sobre gramàtica<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="AF">Publicat en <b>EL PUNT</b> dilluns 14 de novembre
del 2011</span></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="AF"><br /></span></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: x-small;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="AF"><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/475274-les-universitats-valencianes-reediten-un-llibre-sobre-gramatica.html" target="_blank">http://www.elpuntavui.cat/<wbr></wbr>noticia/article/5-cultura/19-<wbr></wbr>cultura/475274-les-<wbr></wbr>universitats-valencianes-<wbr></wbr>reediten-un-llibre-sobre-<wbr></wbr>gramatica.html</a></span></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;"><span lang="AF"><br /></span></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: large;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: large;"><b><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/475274-les-universitats-valencianes-reediten-un-llibre-sobre-gramatica.html" target="_blank">Les universitats valencianes reediten un llibre sobre
gramàtica</a></b></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: large;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: large;"><b></b></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br />
<span style="font-size: small;"><b>“Gramàtica Zero” planteja
respostes concretes per a dubtes generalitzats</b></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;">
</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;">
</span>
</div>
<div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;"><span lang="AF">
</span></span></div>
<div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br />
<span style="font-size: small;"><span lang="AF">El Servei de Política Lingüística de la
Universitat de València, en col·laboració amb les altres universitats
valencianes, acaba de publicar la 2a edició de la <i>Gramàtica zero: el millor
ús amb la mínima gramàtica</i>. L'obra, redactada per Francesc Esteve i Josepa
Mellà, es concep com un suport pràctic per a resoldre, de manera ràpida i
entenedora, els problemes i dubtes més habituals en l'ús lingüístic, sobretot en
la sintaxi, que és un dels aspectes més complexos i alhora menys visibles i
menys coneguts de la gramàtica.</span></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;"><span lang="AF">
</span></span></div>
<div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;"><span lang="AF"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
L'obra està formada per 73 fitxes que,
d'una manera ben organitzada i entenedora, donen resposta als dubtes sintàctics
més comuns tant dels valencianoparlants com d'aquells que estudien la nostra
llengua. Aquestes 73 fitxes, alhora, estan organitzades segons quatre blocs
temàtics més un annex:</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
1) Fonamental: arreplega les errades de
sintaxi més bàsiques i freqüents, com ara l'ús del lo neutre o la incorrecció
del gerundi de posteritat.</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
2) Errades típiques de
castellanoparlants: tal i com assenyala el títol, aquest bloc tracta les errades
provocades per la interferència lingüística amb el castellà; aborda temes que
preocupen molts professors de llengua, com ara fer entendre la diferència entre
gens, res i cap o entre els pronoms ho i lo.</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
3) General: incideix en aspectes que no
són tan habituals, però que també solen provocar confusió, com ara la distinció
entre baix-davall-sota o si no i sinó.</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
4) Termes gramaticals: s'hi fa una
explicació de la terminologia lingüística que, inevitablement, ha calgut
utilitzar en les explicacions anteriors, com ara adverbi, pronom relatiu,
atribut...</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
5) Recull d'expressions errònies de
substitució automàtica: és un annex que inclou expressions incorrectes i que no
necessiten cap altra justificació especial, ja que només demanen conéixer i usar
les formes correctes.</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
Així doncs, una obra que presenta tres
grans novetats respecte a la resta de gramàtiques publicades fins ara: es concep
com una obra complementària, ja que pel fet de centrar-se en la sintaxi, deixa
de banda altres aspectes gramaticals (com l'ortografia o el lèxic), que són
qüestions que es poden resoldre satisfactòriament recorrent a verificadors
ortogràfics i diccionaris; s'allunya dels tecnicismes lingüístics habituals, que
dificulten la comprensió als usuaris no experts, i incorpora un to més planer en
les explicacions amb nombrosos exemples com a reforç a l'exposició teòrica; i,
per últim, entén l'aprenentatge de la llengua en contextos multilingües, per la
qual cosa fa referències constants a d'altres llengües europees, com ara
l'italià, el francés o l'anglés.</div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="justify" style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
Tot plegat, una obra imprescindible i de
fàcil consulta, ben pràctica no només per als aprenents de la llengua, sinó
també per als usuaris quotidians, pel fet que ens ajuda, d'una forma ben
esclaridora, a entendre quins són els problemes reals i ens proporciona
solucions ràpides a punts concrets.</div>
</span></span></div>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-42978630564834216222011-11-07T10:39:00.000+01:002011-11-07T10:42:49.405+01:00OBRINT PAS - La Vida Sense Tu (VIDEOCLIP HD)<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/_k5_HmjxPwQ?fs=1" width="480"></iframe>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-56601773783443721012011-11-03T10:02:00.000+01:002011-11-03T10:02:03.791+01:00Jordi Camps - Un viatge lingüístic<div>
<span lang="AF" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-size: small;"><span>Publicat a</span>
</span></span></span></div>
<ul>
<li><a href="http://www.elpuntavui.cat/component/epquiosc/?task=pagina&e=DIARIDCAT&d=2011-10-23&p=46" target="_blank"><span style="color: #0a59a8; font-size: small;">El Punt Avui. Edició
Nacional</span></a><span style="font-size: small;"> <span>23-10-2011</span> <span>Pàgina</span> <span>46</span></span></li>
</ul>
<div>
<span><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/467137-un-viatge-lingueistic.html" target="_blank"><span style="font-size: xx-small;">http://www.elpuntavui.cat/<wbr></wbr>noticia/article/5-cultura/19-<wbr></wbr>cultura/467137-un-viatge-<wbr></wbr>lingueistic.html</span></a></span></div>
<div>
<span style="font-size: small;"><span></span></span> </div>
<div>
<span><strong><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/467137-un-viatge-lingueistic.html" target="_blank"><span>Un viatge lingüístic</span></a></strong></span></div>
<div>
<span>
<br />
<span style="font-size: small;"><strong>Jordi Camps i Linnell</strong></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><strong>Joan-Lluís Lluís fa un elogi a la diversitat lingüística
a ‘A cremallengua'</strong></span></span></div>
<div>
</div>
<div>
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es declara “amant platònic de les
llengües”. “Parlar de llengües em permet parlar de moltes altres coses,
connectades amb més o menys intensitat, com la política, l'ecologia, la religió
o el sexe”, remarca.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
És fruit d'aquesta passió que des de la tardor de l'any 2008 es
va dedicar a escriure, setmana rere setmana, a les pàgines de la revista
<em>Presència</em> sobre la diversitat lingüística com a <i>leitmotiv</i>. El
resultat són desenes d'articles molt amens i accessibles al lector no
especialitzat amb els quals setmanalment mostra, entre altres coses, l'enorme
valor de la riquesa de les llengües del món, i alhora dóna veu a les llengües en
perill d'extinció que els intents d'uniformització lingüística volen relegar al
silenci. Ara una selecció d'aquestes “cròniques breus” ha estat recollida en un
llibre, <i>A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística</i> (Viena
Edicions), que ja es troba a les llibreries.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
Lúcidament, al pròleg, Matthew Tree compara el llibre amb un
“viatge”, en el qual es convida el lector a fer un trajecte “ple d'aventures”
des dels orígens de les llengües fins a la mort d'algunes. Així, des del primer
article o capítol, que tracta sobre l'origen de les llengües amb l'hebreu i
l'episodi de la diversitat lingüística de la torre de Babel, fins a descobrir en
el darrer que Batman també parla català, el lector s'endinsa en un recorregut
apassionant en què es fa ressò de molts casos lingüístics “que o bé coneixem o
bé no coneixem prou”, en paraules de Tree. Pel que fa al català, que és tractat
en el terç final del llibre, Joan-Lluís Lluís és prou eloqüent recordant com és
de fàcil fer desaparèixer una llengua (una defunció cada dues setmanes, segons
els lingüistes). Apunta que, a diferència de les societats autàrquiques, els
estats moderns (a excepció de Suïssa i l'Índia) potencien la seva llengua
predominant i les xifres no fan més que augmentar aquests temors: només entre el
2% i el 3% de la població mundial parla el 90% de les llengües petites.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
A la pregunta de si s'ha de témer per un enterrament proper del
català, Joan-Lluís Lluís declara que sí, “a mitjà termini”. I no s'escapen els
mateixos catalans d'aquesta situació, com deixa clar en el volum. “Els catalans,
per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua.” Però,
amenaça, si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà
realitat.</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-70969523119579776852011-11-03T09:50:00.000+01:002011-11-03T09:50:10.825+01:00Eugeni S. Reig - El lèxic popular en la llengua culta<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 8pt;"><span style="font-size: small;">Eugeni S. Reig</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 8pt;"></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="CA">Els valencians ens hem transmés de pares a fills,
durant quasi 800 anys, un conjunt de mots, expressions, girs, modismes, frases
fetes, refranys, que són els que s’adiuen amb la nostra idiosincràsia, i que són
els que ens permeten expressar més bé la nostra manera de veure el món. Hi ha
una quantitat immensa de paraules genuïnament valencianes –algunes de les quals
són d’origen àrab, mossàrab o aragonés– que hem emprat quotidianament des de
temps immemorials i que ara els nostres jóvens estan perdent perquè la llengua
normativa que usen l’escola i els mitjans de comunicació margina bona part
d’aquest lèxic tradicional valencià. Els valencians, per exemple, no hem dit mai
<i>aviat</i>, hem dit sempre <i>prompte</i> o <i>enjorn</i>, no hem usat mai <i>endavant</i> ni <i>endarrere</i> sinó <i>avant</i> i <i>arrere</i>, no hem dit mai <i>feina</i>, <i>feiner</i> ni
<i>malfeiner</i>, hem dit sempre i continuem dient <i>faena</i><span>, </span><i>faener</i><span> i </span><i>malfaener</i>, no diem <i>matalàs</i> ni
<i>matalasser</i>, sempre hem dit i continuem dient <i>matalaf</i> (en molts
llocs pronunciat 'matalap') i <i>matalafer</i>. Recordem la dita valenciana
<i>la faena del matalafer, fer i desfer</i> en la qual trobem de manera ben
clara les paraules <i>faena</i> i <i>matalafer</i>, que rima amb <i>fer</i> i
amb <i>desfer</i>. La immensa majoria de valencians usem la paraula <i>renyó
</i>–i també <i>renyonada</i>, <i>renyonera</i>, <i>desrenyonat</i>,
<i>desrenyonar-se</i>, etc.– i no la variant <i>ronyó</i> i derivats. Recordem
la dita, conegudíssima, <i>fer-se</i> (algú) <i>el renyó d’or</i>. Els
valencians hem utilitzat ininterrompudament des de l’edat mitjana fins al dia
d’avui el verb <i>eixir</i> per a expressar
la idea d’anar de dins a fora i no usem ni hem usat mai el verb <i>sortir</i> amb eixe significat. Aquest verb
ja s’usava a l’edat mitjana, però amb els sentits de ‘sorgir’, ‘aparéixer’,
‘saltar bruscament’ o ‘brollar amb força’, significats amb els quals encara el
conservem els valencians, però tan sols de manera residual. L’aigua que brolla
amb força d’una mànega de regar podem dir amb propietat que <i>surt</i>. Recorde que, en una certa ocasió,
vaig oir a uns jóvens valencians com deien que havien vist <i>sortir</i> un pas de processó d’una
església. ¿Som capaços d’imaginar-nos com devia d’eixir el pas de l’església per
a poder dir que <i>sortia</i>? I quelcom de
semblant podríem dir de paraules tan nostres com <i>aüixar, granera, arreüssar, algeps, llavar,
torcar, parabales, rabosa, menfot, pigota, acatxar, llevar, pallola</i> o <i>quemenjar</i>, o de locucions com <i>a estall, més aïna, de gaidó, anar en cama
crua, de rapafuig, de raspalló</i> o <i>de
repica’m el colze</i>, o d’exclamacions com ara <i>¡repalleta!, ¡voto a Déu!, ¡s’ha acabat el
cafetí!, ¡a osades, mare!</i> o <i>¡a
osades, vida!</i> Quan parlem castellà, si volem ponderar la magnitud o el
caràcter sorprenent d’alguna cosa, usem exclamacions com ara <i>¡vaya tela!</i> o <i>¡tela marinera!</i> Açò, tots els nostres
jóvens ho saben molt bé i ho usen a bondó. I supose que la majoria saben que
l’exclamació <i>¡Déu n’hi do!</i> té el
mateix significat, però estic segur que molt pocs saben que <i>¡a osades, mare!</i> i <i>¡a osades, vida!</i> volen dir exactament la
mateixa cosa i que és com ho hem dit sempre els valencians i encara continuem
dient-ho molts de nosaltres.</span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><span style="font-size: medium;">La llengua normativa que s’ensenya a l’escola no ajuda precisament a la
supervivència del nostre lèxic tradicional: al contrari, a manca d’un estudi
seriós i exhaustiu del lèxic valencià, els ensenyants dubten de la seua
correcció i no s’atrevixen a emprar-lo en els registres formals, encara que el
coneguen i, fins i tot, l’usen habitualment en l’àmbit col·loquial. Nosaltres,
els valencians que vivim a la primeria del segle <span style="font-variant: small-caps;">xxi</span>, tenim la responsabilitat de
salvar-lo i, per a aconseguir-ho, hem d’estudiar-lo de manera seriosa i
conscienciosa i hem de transmetre’l als nostres descendents. I, evidentment, hem
de dignificar-lo, emprant-lo en els nostres escrits i usant-lo en els mitjans de
comunicació, en l’escola i en la universitat; hem<span> </span>de procurar que el lèxic tradicional
valencià siga normatiu i, per tant, hem d’aconseguir que l’arrepleguen els
diccionaris normatius. La immensa majoria de les nostres paraules i locucions
tradicionals són normativitzables i normalitzables i, per tant, poden i deuen
formar part de la llengua culta. Si no usem en la llengua culta el nostre lèxic
tradicional valencià perquè no l’arrepleguen els diccionaris normatius i, de
retruc, els dits diccionaris no el recullen perquè els valencians no l’usem mai
en els registres formals, ens trobem atrapats en un cercle viciós que, si no ens
decidim d’una vegada a trencar-lo, ens farà perdre irremissiblement un tresor
meravellós que ens hem transmés de generació en generació des de fa un grapat de
segles.</span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><span style="font-size: medium;">Podríem preguntar-nos: «¿I no cabria la possibilitat que, d’ací a uns
quants anys, els valencians parlàrem una llengua col·loquial en la qual les
paraules i locucions tradicionals hagueren estat substituïdes per unes altres
equivalents apreses en l’escola i en els mitjans de comunicació?» Jo,
sincerament, crec que això no passarà mai perquè les circumstàncies
sociològiques – i, fins i tot, m’atreviria a afegir psicològiques – no són
favorables a eixa substitució. L’única substitució lingüística que està
disposada a dur a terme la societat valenciana és la del valencià tradicional
pel castellà, però no la del valencià viu que es parla en els carrers i les
places dels nostres pobles i ciutats per un valencià llibresc amb un lèxic que
ens és alié. Avui en dia no queda cap valencianoparlant unilingüe.
Aproximadament la meitat dels valencians parlem valencià, però tots els
valencianoparlants parlem també castellà, tots som bilingües. Amb un bilingüisme
més o menys diglòssic, però bilingües. L’altra meitat de valencians són
monolingües en castellà i, majoritàriament, entenen el valencià, però no el
parlen mai, encara que alguns serien capaços de fer-ho amb més o menys fluïdesa.
Qualsevol valencià pot parlar en castellà amb un altre valencià i sentir-se
còmode. Si un xiquet vol parlar en valencià amb altres persones
valencianoparlants i vol, per exemple, referir-se a l’anella d’una cadena,
hauria d’usar, lògicament, la paraula <i>esclavó</i> que és la que els
valencians emprem des de temps immemorials per a denominar l’objecte citat i que
qualsevol pot entendre. Si al xiquet no li han ensenyat en l’escola eixa paraula
valenciana i li han explicat que l’objecte en qüestió s’anomena <i>baula</i>,
emprarà el vocable que li han ensenyat, i la conseqüència serà que no
l’entendran o se li burlaran. Aleshores el xiquet es posarà a la defensiva
utilitzant el mot <i>eslabó</i> que és, simplement, la valencianització de la
paraula castellana equivalent. Si el mateix problema se li presenta amb un bon
grapat de vocables alhora, el xiquet se’n passarà al castellà i així es sentirà
segur, ja que tots l’entendran i no se li burlarà ningú. Per voler-li ensenyar
un valencià culte massa llibresc i excessivament allunyat de la llengua del
carrer, hem perdut un valencianoparlant. I, per eixe camí, en perdem a grapats
cada dia. Podem estar ben segurs que, si no som capaços d’aconseguir que la
llengua normativa incorpore el nostre lèxic tradicional, els valencians del
futur, per desgràcia nostra, parlaran tots en castellà i s’haurà perdut per a
sempre allò que més ens caracteritza com a poble diferenciat: la llengua pròpia.
Si els valencians no encarem de manera enèrgica i decidida el problema de la
degeneració de la nostra llengua, si no aturem la degradació fonètica galopant
que ens envaïx, si no parem l’empobriment sintàctic que augmenta dia a dia i si
continuem perdent el nostre lèxic tradicional i substituint-lo per vocables que
ens són aliens, la nostra llengua, que ha arribat quasi intacta al segle <span style="font-variant: small-caps;">xxi</span>, no arribarà de cap manera al segle
<span style="font-variant: small-caps;">xxii</span>, podem estar ben
segurs.</span></span><br />
<br />
<span lang="AF" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;"><span style="font-size: small;">Article publicat en <strong>EL PUNT</strong>
dilluns 24 d'octubre del 2011.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><span style="font-size: medium;"> </span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-2052111884807067872011-10-25T14:42:00.000+02:002011-10-25T14:42:40.911+02:00L'Allioli<iframe src="http://www.youtube.com/embed/9-Rj8jqqAWo?fs=1" allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" width="459"></iframe><br /><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/All-i-oli">Viquipèdia: allioli</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-77445534937227434132011-10-21T21:34:00.000+02:002011-10-21T21:43:11.611+02:00Manel: 02 La cançó del soldadet + lletra<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/VSkB8Ed2cUM?fs=1" width="459"></iframe>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-89377395025371825922011-10-09T20:28:00.001+02:002011-10-09T20:30:56.546+02:00[Vídeo] Una llengua que camina<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="218" id="EVP3741690IE" width="320"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='videoid=3741690&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0_3741690&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&opcions=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='320' height='218' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP3741690' scale='noscale' name='EVP3741690' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='videoid=3741690&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0_3741690&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&opcions=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18048121382110518911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8640805119246507323.post-71337070630363809142011-10-03T00:20:00.000+02:002011-10-03T00:20:56.582+02:00El valor de les paraules<a href="http://www.rtvv.es/va/documentals/valor-paraules-Cap_13_540675933.html#.TojjsssE_No.blogger">El valor de les paraules</a>Salvador Jàfer Sanxishttp://www.blogger.com/profile/15314081524860679594noreply@blogger.com0