L’IRRENUNCIABLE SOMNI D’UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT
Per a molts el millor discurs de la història el va pronunciar Martin Luther King, de qui tots coneixem la famosa frase “I HAVE A DREAM”. Nosaltres també tenim un somni:
▪ En el nostre somni no s’eliminen mestres i professors dels col·legis i instituts...
▪ En el nostre somni els alumnes no s’amunteguen com sardines en llauna...
▪ En el nostre somni els centres reben els diners que necessiten ..
▪ En el nostre somni la diversitat no és ignorada, és atesa amb l’atenció que es mereix .
▪ En el nostre somni les famílies reben beques de menjador i de llibres...
▪ En el nostre somni les xiquetes i xiquets no han d’anar pels seus propis mitjans als instituts que van construir-se lluny de les seues cases....
▪ En el nostre somni no s’aproven lleis d’educació com la del ministre Wert...
▪ En el nostre somni cap alumne deixarà d’anar a la Universitat per problemes econòmics...
▪ En el nostre somni no s’envien a la cua de l’atur milers de companys interins...
▪ En el nostre somni no es contracten becaris per a fer la feina dels mestres...
▪ En el nostre somni l’escola pública és laica...
▪ En el nostre somni els nostres dirigents no ens desprestigien contínuament...
▪ En el nostre somni els diners públics són per a l’escola pública...
▪ En el nostre somni tots els docents estem orgullosos d’haver triat aquesta professió...
▪ En el nostre somni tota la societat s’uneix per a lluitar pels interessos dels nostres fills, defensem una educació pública, universal, gratuïta i de qualitat per a tots ells.
Ja sabem que estem allunyats del nostre somni, i que estem vivint un malson. Però podem assegurar-vos, que malgrat les dificultats creixents de la nostra feina, tots nosaltres dia a dia desenvolupen la nostra tasca amb dedicació, ànims i il·lusió, perquè, encara que els nostres dirigents no es mereixen el nostre esforç, els nostres alumnes sí.
Ni en Educació ni en Sanitat!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola pública. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola pública. Mostrar tots els missatges
dissabte, 11 de maig del 2013
divendres, 3 de febrer del 2012
dijous, 2 de febrer del 2012
[Temps difícils]: La senyora de la neteja
Una senyora va a netejar a una casa un parell d'hores dues vegades per setmana. Després d'acabar la seua faena, s'adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.
A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
dissabte, 21 de gener del 2012
[Foto] Manifestació per l'Escola Pública i contra les retallades
 | ||
| Manifestació per l'escola pública i contra les retallades. València, 21/01/2012 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)