[Cançó] Feliu Ventura: Torn de preguntes

Tornde preguntes 

FeliuVentura

Lesnostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pasencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreuconstruir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

OBRINT PAS - La Vida Sense Tu (VIDEOCLIP HD)

[Poesia] [Cançó]: J. R. de Corella / Raimon, Balada de la grasa i l'esmerla

La balada de la garsa i l'esmerla

(Joan Roís de Corella - Raimon)

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir".

(1981)

[Cançó] Guillermina Motta: "El mestre d'escola"

El mestre d'escola

Em queia bé, el mestre d'escola,
ens ensenyava a recitar.
Però avui tots s'han tornat bojos,
porten fusells fins els infants.

On han anat tots els poemes?
A on han volat tots els ocells?
Ja no hi ha llenya per quan glaci,
no queda ja ni un arbre dret.

És lluny, el temps de les cireres
Veig moltes noies pels carrers
venent-se a canvi de divises
i veig els nois matant-se entre ells.

Em queia bé, el mestre d'escola.
Dempeus cantàvem mil cançons...
I ara ens tanquem als soterranis
tot el país és de genolls

Quan se'n va anar, sense maletes,
no vam poder ni dir-li adéu.
Els homes preguen dins d'esglésies
i fan la guerra en nom de Déu.

Em queia bé, el mestre d'escola,
el seu somriure i els seus ulls...
Encara creia en la paraula,
feia sentir-nos més segurs.

I ara què vols que et digui...
Vaig veure'l caure al meu davant,
de sang ben xopa la camisa.
Ja m'he fet vella i tinc tretze anys.

Temps: 04:22

Lletra: Gilbert Laffaille
Música: Gilbert Laffaille
Altres: Adaptació al català de "Le maître d'ecole" de Gilbert Laffaille realitzada per Miquel Pujadó

Guillermina Motta: Íntim (1999).

[Poesia] [Cançó] Subirachs / Salvat-Papasseit: Si jo fos pescador

Si jo fos pescador

(Joan Salvat-Papasseit - Rafael Subirachs)

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

[Cançó] La Trinca: Que bonics són els anuncis!

Lletra: Valencià Elemental, unitat 9, València, Castellnou, p. 266.

[Cançó] Sau i Luz Casal: Boig per tu

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

reflexada = reflectida (forma normativa)

[Cançó] Maria del Carme Girau: Bon amic

Bon Amic

Bon amic, bon amic,
busque la meua alegria.
Dis-me si l'has vista tu
en el camí de la vida.

Si algú la troba o la veu,
sabrà en mirar-la que és meua.
La vaig perdre no sé on,
i mai no he tornat a veure-la.

Bon amic, bon amic,
busque la meua alegria.
Dis-me si l'has vista tu
en el camí de la vida.

És com jo d'alta i d'ampla
i té el meu mateix parar.
Només a mi m'està bé.
Ningú més la pot usar.

Bon amic, bon amic,
busque la meua alegria.
Dis-me si l'has vista tu
en el camí de la vida.

Amic, si un dia la trobes,
si et plau, envia-me-la,
que per a viure en el món
jo la necessite tant!

Bon amic, bon amic...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Carme_Girau

Cançó popular: «La lluna, la pruna»

Eugeni S. Reig - la lluna, la pruna

la lluna, la pruna

Títol i començament d’una cançó popular. La lletra més coneguda és la següent:

La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol.

¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que explica que “la lluna, la pruna” és una xiqueta, que son pare la crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una interpretació que considera que aquestes cançonetes populars són reminiscències d'una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de l'incest que sempre s’ha considerat causa de degeneració de l’espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que aquesta no és l’explicació, encara que té lògica.

L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna”. Sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol continuar projectant la seua ombra sobre la cara visible de la lluna, que aquesta continue fosca i que no es veja. Considere que aquesta és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:

La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol.

Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.

Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més. Fins i tot he arribat a sentir: «La una, la pruna...».

Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a recuperar l’ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d’usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré m’estime més no fer cap comentari.

Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)

Amb aquesta cançó d'en Pau Riba vaig celebrar el dia de la rosa amb els alumnes de 4t de la vesprada de l'EOI.

Ací en teniu la lletra:

ROSA D'ABRIL (l'amor s'hi posa)

Pau Riba, Dioptria, EDIGSA, 1978

I

És el dia de la rosa
i m'ha sorprés sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet (bis) 4

II

Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor. (bis) 8

III

Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui
i a tu t'ha tocat el 100. (bis) 12

IV

Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu. (bis) 16

V
Tres colors, i ara, una rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor. (bis) 20

VI
No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort. (bis) 24

Sort!

VII

Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa o Bet, no, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu. (4 vegades) 28

I a més, ací va aquesta versió d'homenatge que he trobat a You Tube:

Roger Mas: Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)