Núria Puyuelo
Sabíeu que el color pot ser
femení? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies llegint un text de Carles Soldevila
que deia “el canapè folrat de vellut, sense pèl, d'una color pansida". Vaig
cercar-ho i vaig trobar que color forma part d'un grup de substantius
abstractes acabats amb -or que admeten els dos gèneres, el masculí i
femení, tot i que el femení s'usa més aviat en la llengua literària i correspon
a la forma que s'utilitzava en català antic. D'aquest grup també en formarien
part amor, rumor, sabor, temor i dolor, entre
altres. Ara bé, aquesta sèrie de substantius no es poden confondre amb alguns
noms que acaben també en -or i que només són femenins, com ara
olor, calor, esplendor, resplendor, suor i
verdor, tots ells masculins en castellà.
Hi ha alguns altres noms que
accepten tant la forma femenina com la masculina i que tenen el mateix
significat, com són aviram, vessant –excepte quan és el pendent
d'una muntanya, que només és masculí– crisma, mar,
rentaplats, serpent –serp però és femení– i art, que
generalment s'usa masculí quan és singular i femení en plural (“és un art
figuratiu” i “es dedica a les arts gràfiques”). Per tant, podem dir que se'ns ha
espatllat el rentaplats o la rentaplats i que entremig d'Europa i Àsia hi ha el
mar Caspi o la mar Càspia.
Finalment trobem també
diferències dialectals. És el cas del fel i el fred, que ens alguns parlants són
la fel i la fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada