Publicat a
- El Punt Avui. Edició Nacional 23-10-2011 Pàgina 46
Jordi Camps i Linnell
Joan-Lluís Lluís fa un elogi a la diversitat lingüística a ‘A cremallengua'
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es declara “amant platònic de les
llengües”. “Parlar de llengües em permet parlar de moltes altres coses,
connectades amb més o menys intensitat, com la política, l'ecologia, la religió
o el sexe”, remarca.
És fruit d'aquesta passió que des de la tardor de l'any 2008 es
va dedicar a escriure, setmana rere setmana, a les pàgines de la revista
Presència sobre la diversitat lingüística com a leitmotiv. El
resultat són desenes d'articles molt amens i accessibles al lector no
especialitzat amb els quals setmanalment mostra, entre altres coses, l'enorme
valor de la riquesa de les llengües del món, i alhora dóna veu a les llengües en
perill d'extinció que els intents d'uniformització lingüística volen relegar al
silenci. Ara una selecció d'aquestes “cròniques breus” ha estat recollida en un
llibre, A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística (Viena
Edicions), que ja es troba a les llibreries.
Lúcidament, al pròleg, Matthew Tree compara el llibre amb un
“viatge”, en el qual es convida el lector a fer un trajecte “ple d'aventures”
des dels orígens de les llengües fins a la mort d'algunes. Així, des del primer
article o capítol, que tracta sobre l'origen de les llengües amb l'hebreu i
l'episodi de la diversitat lingüística de la torre de Babel, fins a descobrir en
el darrer que Batman també parla català, el lector s'endinsa en un recorregut
apassionant en què es fa ressò de molts casos lingüístics “que o bé coneixem o
bé no coneixem prou”, en paraules de Tree. Pel que fa al català, que és tractat
en el terç final del llibre, Joan-Lluís Lluís és prou eloqüent recordant com és
de fàcil fer desaparèixer una llengua (una defunció cada dues setmanes, segons
els lingüistes). Apunta que, a diferència de les societats autàrquiques, els
estats moderns (a excepció de Suïssa i l'Índia) potencien la seva llengua
predominant i les xifres no fan més que augmentar aquests temors: només entre el
2% i el 3% de la població mundial parla el 90% de les llengües petites.
A la pregunta de si s'ha de témer per un enterrament proper del
català, Joan-Lluís Lluís declara que sí, “a mitjà termini”. I no s'escapen els
mateixos catalans d'aquesta situació, com deixa clar en el volum. “Els catalans,
per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua.” Però,
amenaça, si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà
realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada