El mestre d'escola
Em queia bé, el mestre d'escola,
ens ensenyava a recitar.
Però avui tots s'han tornat bojos,
porten fusells fins els infants.
On han anat tots els poemes?
A on han volat tots els ocells?
Ja no hi ha llenya per quan glaci,
no queda ja ni un arbre dret.
És lluny, el temps de les cireres
Veig moltes noies pels carrers
venent-se a canvi de divises
i veig els nois matant-se entre ells.
Em queia bé, el mestre d'escola.
Dempeus cantàvem mil cançons...
I ara ens tanquem als soterranis
tot el país és de genolls
Quan se'n va anar, sense maletes,
no vam poder ni dir-li adéu.
Els homes preguen dins d'esglésies
i fan la guerra en nom de Déu.
Em queia bé, el mestre d'escola,
el seu somriure i els seus ulls...
Encara creia en la paraula,
feia sentir-nos més segurs.
I ara què vols que et digui...
Vaig veure'l caure al meu davant,
de sang ben xopa la camisa.
Ja m'he fet vella i tinc tretze anys.
Temps: 04:22
Lletra: Gilbert Laffaille
Música: Gilbert Laffaille
Altres: Adaptació al català de "Le maître d'ecole" de Gilbert Laffaille realitzada per Miquel Pujadó
Guillermina Motta: Íntim (1999).
Materials d'aprenentatge i blog de comunicació per als alumnes de Català=Valencià del professor Salvador Jàfer (EOI de València). Si la gent fóra conscient que aprenent català, com a llengua pont que és, tenen la porta oberta a totes les altres llengües romàniques, el català estaria en un pedestal en les escoles d'diomes!
Ni en Educació ni en Sanitat!
dissabte, 25 de setembre del 2010
[Cançó] Guillermina Motta: "El mestre d'escola"
Publicat per
Salvador Jàfer Sanxis
a
20:04
Etiquetes de comentaris:
cançó,
disc Íntim,
Gilbert Laffaille,
Guillermina Motta,
Miquel Pujadó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada