[Llengua] Núria Puyuelo: Res de res o gens ni mica

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 12 d'octubre del 2012.

Res de res o gens ni mica

Núria Puyuelo

Sovint es confon el pronom res, que equival a ‘cap cosa’, amb l’adverbi quantitatiu gens, que significa ‘una mica de’, ‘poc’ o ‘en absolut’. Per exemple, direm “en Joan no recorda res (cap cosa) del viatge” i “a la Cèlia no li ha agradat gens la pel·lícula” (i no res). Gramaticalment, cal tenir present que amb un verb intransitiu només hi pot anar gens (“no ha plogut gens”, “no hi sent gens”, “no ha rigut gens”) i que el pronom res funciona com a complement directe en verbs transitius com ara vendre (“no ha venut res aquest matí”), veure (“no ha vist res del que li han explicat”) o sentir (“no ha sentit res”).

La confusió prové del fet que tant res com gens es tradueixen per nada en castellà i per tant es considera un castellanisme fer servir el pronom res en comptes de gens amb aquest valor quantitatiu: “No li costa gens portar-t’ho” (i no “no li costa res”), “no ha dormit gens aquesta nit” (i no “no ha dormit res”) i “no parla gens de francès”, en comptes de “no parla res de francès”.

Però hi ha alguns exemples una mica més enrevessats, en què es poden fer servir res o gens, tot i que amb significats ben diferents. Seria el cas de “la mestressa no pesa mai res” i “la mestressa no pesa gens”. En el primer exemple, s’entén que la mestressa de la carnisseria, posem per cas, no pesa mai la carn a la balança, i en la segona frase, el que se’ns diu és que la mestressa pesa ben poc i que no hi ha manera que s’engreixi uns quants quilets.

De la mateixa manera, la locució castellana nada de nada la traduirem en català per res de res (“del aumento de sueldo, nada de nada”, “de l’augment de sou, res de res”), o bé per gens ni mica (“no me gustó nada de nada”, “no em va agradar gens ni mica”), en funció del cas.

Sabíeu que…

‘Gens’ és un adverbi quantitatiu com ‘molt’, ‘força’, ‘bastant’, ‘poc’ i ‘gaire’. Cal recordar que en frases negatives, interrogatives i condicionals ‘molt’ s’ha de substituir per ‘gaire’. Per exemple, en frases com “no els agraden molt les bledes”, que hem de dir “no els agraden gaire les bledes”, o “trigaran molt a arribar?”, que hem de substituir per “trigaran gaire a arribar?”

 http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm