[Temps difícils]: La senyora de la neteja

Una senyora va a netejar a una casa un parell d'hores dues vegades per setmana. Després d'acabar la seua faena, s'adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.

A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.

Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.

Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.

Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.