[Lèxic] Rentadora o llavadora?

Article publicat en EL PUNT dilluns 14 de març del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/382275-irentadora-o-llavadora.html

¿Rentadora o llavadora?

Eugeni S. Reig

El verb llavar significa: «Netejar amb aigua a soles o amb aigua i sabó (o detergent, o xampú, o altres productes de neteja).» Podem llavar la roba, llavar el paviment, llavar l’escala, llavar el cotxe, llavar-nos les mans, llavar-nos el cap, llavar-nos el cos, etc. Tenim l’expressió popular llavar la cara(a algú) que significa 'afalagar-lo per guanyar-li la voluntat amb la intenció d’aconseguir alguna cosa que ens interessa, adular-lo'. Tenim el refrany:Una mà llava l’altra i les dos la cara. Si diem que algú no llava cap cap que no li isca tinyós volem dir que la persona de qui parlem té molt mala sort, que totes les coses que fa en la vida li ixen malament. Derivats de llavar són llavanera (equivalent a bugadera i ruscadera), llavat (equivalent a lavativa), llavatori, esllavassar, (i la variant formal desllavassar), desllavar, llavutxar, llavador, etc. Moltes vegades he oït, quan algú es queixa que té molta calor, que li han amollat la impertinència següent: “¿Tens calor?  Tira’t al llavador.” L’herba roquera, espècie Parietaria officinalis, en alguns llocs rep el nom de llavatasses perquè és útil per a llavar porcellana, pisa, vidre, etc.

El verb rentar significa: «Aclarir amb aigua neta allò que s’ha llavat amb sabó, detergent, xampú o altres productes de neteja similars.» Podem rentar la roba, l’escurada o qualsevol altra cosa que hàgem ensabonat; podem rentar-nos les mans, la cara, el cap, els peus, el cos, etc. També significa «netejar només amb aigua», com quan parlem de rentar la fruita o la verdura o de rentar-nos la cara o les mans. Derivat del verb rentar en la darrera accepció és el substantiu rentó, que fa referència a l’acció i l’efecte de rentar.

Per tant, en la llengua dels valencians, quan en l’acte de netejar alguna cosa emprem, a més d’aigua, altres productes de neteja, hem d’utilitzar necessàriament el verb llavar. No podem dir que ens rentem les mans amb sabó, hem de dir que ens llavem les mans amb sabó i, després, ens les rentem amb aigua a fi d’eliminar el sabó.

Per consegüent, ¿com hem d’anomenar els valencians la màquina que s’usa per a llavar la roba? Doncs hem d’anomenar-la, imprescindiblement, llavadora, perquè anomenar-la rentadora implicaria admetre que la màquina l’única cosa que fa és rentar la roba i, per tant, la trauríem quasi igual de bruta que la fiquem. Per a llavar la roba i deixar-la neta cal que afegim en la màquina sabó, detergent o algun altre producte adequat de neteja. Només amb aigua clara no pot netejar-se una roba bruta, amb taques i greix. I espere que no hi haja ningú que em diga que posant l’aigua a noranta graus de temperatura i tenint la roba tres hores pegant bacs dins la màquina acabaria eixint neta sense usar cap producte químic afegit. No se m’ha acudit fer eixa prova, però, encara que fóra veritat que així es poguera netejar la roba, això no ho faria mai ningú que tinguera en cap en el seu lloc perquè seria un balafiament absurd d’energia i una pèrdua lamentable de temps i, damunt, molt probablement, la roba eixiria feta péntols.

I ¿com hem d’anomenar els valencians la màquina que s’usa per a llavar la vaixella? Sembla prou evident que hem d’anomenar-la llavavaixelles. També podríem anomenar-la, lògicament, netejavaixelles i, fins i tot, escuravaixelles, ja que els valencians (excepte els de les comarques més meridionals) usem el verb escurar per a expressar el concepte de llavar la vaixella. El que no podem fer és anomenar eixa màquina rentavaixelles perquè això significaria que la màquina només fa que rentar les vaixelles que hi fiquem i això seria una estafa colossal. Les instruccions de la màquina ens indiquen que, abans d’introduir els plats, tasses, culleres, ganivets i altres objectes dins la màquina, hem de posar-los davall del doll d’aigua de l’aixeta i rentar-los a fi d’eliminar les restes de quemenjar adherides. Si, en acabant, resulta que la màquina no fa altra cosa que pegar-li un altre rentat, mal negoci hem fet. Per a un resultat tan desastrós no calia cap màquina, ja n’hi havia prou amb mantindre els objectes que volem escurar una miqueta més de temps davall del doll d’aigua corrent. Però per molt que rentem un plat, si estava impregnat d’alguna substància greixosa, continuarà greixós. Per a eliminar el greix cal usar un producte detersiu, és a dir, cal llavar el plat, no rentar-lo i prou.

Els catalanoparlants que són de zones a on neutralitzen les aa i les ee àtones pronuncien exactament igual els verbs llavar i llevar. Ells han deixat d’emprar el verb llavar i han desplaçat el seu significat cap al verb rentar a fi d’evitar confusions. Però com que els valencians no tenim eixe problema d’homofonia no tenim perquè imitar-los i perdre les matisacions tan importants que ens oferix el lèxic patrimonial català que nosaltres hem tingut la sort de conservar intacte durant segles i segles.