Mentre a Catalunya ja fa anys i panys que hem acceptat que català i valencià són dues maneres de dir la mateixa cosa, al País Valencià a alguns encara els costa acceptar l’evidència. Però a poc a poc van entrant en raó. Fins i tot el president de la Generalitat de baix, senyor Francisco Camps, ha acabat per acceptar que ser llicenciat en filologia catalana és suficient per acreditar coneixement de valencià. Ha costat. Exactament ha costat 35 resolucions judicials que han avalat la unitat de la llengua catalana, una d’elles, per cert, signada pel nostre benvolgut i estimat Tribunal Constitucional.
A poc a poc i bona lletra. De moment sembla que ja s’han adonat que el ridícul lingüístic sustentat per un secessionisme ressentit no es podia mantenir gaire més temps. La gran mascarada del valencià com a llengua diferent i diferenciada del català cau a trossos.
Ara queda començar a caminar junts, sense supèrbies ni els estúpids sentiments de superioritat que més d’una vegada hem gastat per aquí dalt.
Per començar, estaria bé fer front comú contra totes aquelles institucions espanyoles que insisteixen a aguantar aquesta esperpèntica separació de català i el valencià. Al Senat, per exemple, caldria riure’s a la cara dels indocumentats que parlen de traducció a cinc idiomes.
Font: Avui
Ni en Educació ni en Sanitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada