Ni en Educació ni en Sanitat!

Ni en Educació ni en Sanitat!

dilluns, 5 d’octubre de 2009

[Llengua] Amb bones paraules

*Amb bones paraules*

* Estatística*

A la nostra parla hi ha paraules que també tindríem sense la interferència del castellà, però que amb tota seguretat tindríem amb una altra forma. Són els castellanismes de forma. Paraules d'orígens diversos que ens han arribat no directament d'aquests orígens sinó passant pel castellà, que és una llengua interposada entre la nostra i la resta de llengües del món. En el seu pas pel castellà sofreixen alguna alteració de forma i aquesta afaiçona la paraula catalana. Si agafàssim /xandall/ directament del francès (/chandail/, derivat, per cert, de /marchand d'ail/, els venedors de llegums de París, que duien un jersei especial), mai no hauríem fet /xàndal/. Si agafam /Bolonya/ de l'original, /Bologna/, i no de l'espanyol, mai no direm /Bolònia/. Si agafam /imam/ de l'original àrab, mai no direm /iman/. Etc.

Totes aquestes paraules defectuoses esmentades i moltes més han estat ben tractades pels diccionaris. Però n'hi ha un bon caramull que també tenen defectes de forma que els codificadors del lèxic es veu que no han detectat. O si els han detectats, no els volen esmenar. Avui en trec un de claríssim, la paraula /estadística/. Si miram les llengües europees veurem que a totes la tercera consonant de la paraula és una /t/, no una /d/: anglès /statistics/, francès /statistique/, italià /statistica/, portuguès /estatística/, alemany /Statistik/, neerlandès /statistiek/, noruec /statistikk/, polonès /statystyka/, etc. Només l'espanyol (i el català) mostra una /d/ (/estadística/). Fins i tot el gallec oficial diu /estatística/, i també el basc (/estatistika/). Tothom.

Què ha passat aquí? La paraula va ser encunyada per l'economista alemany G. Achenwall, que la va agafar de l'italià /statista/ 'home d'estat'. La /Statistik/ que va encunyar Achenwall significava en un principi el conjunt de coneixements que ha de tenir un home d'estat. De l'alemany la paraula es va difondre per totes les llengües, cada una de les quals l'adaptà al seu sistema. En cap llengua no hi havia cap raó per a alterar la tercera consonant, ni tan sols a les llengües romàniques, perquè encara que la base del mot sigui la paraula /estat/, com a cultisme que és, /estatística/ ha de conservar la /t/ interior sense sonoritzar (com /estatal/). Contra aquest principi, l'espanyol va aplicar a la paraula la /d/ de /estado/ i en resultà /estadística/.

La cosa degué passar per malla a Pompeu Fabra, i avui tenim un gran castellanisme incrustat en la nostra parla i en tots els diccionaris. El mot /estatística/ s'hauria de normalitzar, però per a això hi ha la dificultat que la majoria dels parlants, disciplinats i obedients, no volen fer servir un mot que no surt al diccionari. Per això crec que el diccionari hauria d'incloure la paraula /estatística/, a fi que qui volgués usar-la ho pogués fer "amb l'ànima neta i la consciència tranquil·la". Encara que, com a primera passa, entràs a la casa de les paraules correctes com a mot secundari al costat de /estadística/. Amb una bona feina per part dels correctors i assessors, si volguessin fer-la, la cosa podria començar a rutllar.

Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 3 d'octubre de 2009.

http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/estatistica.html

2 comentaris:

Fajardoalacant ha dit...

Molt bon article!

Salutacions des d'Alacant.

Francesc Mompó ha dit...

és un article ben interessant. Tot i ser prefessor de català no hi havia caigut. Gràcies.
Salut i Terra

Àudios de Catalunya Ràdio

Canal de Vilaweb

3cat24.cat - Portada

amics de joan valls

Àngel Canet Català

Anotacions rizomàtiques

Articles de l'Avui

AULA ACOLLIDA IES LA SERRETA قسم الإستقبال 受欢迎的教室 ДОБРО ПОЖАЛОВАТЬ КЛАСС, WITAMY ,

Kaos en la Red - Països Catalans

Nationalia - Últimes notícies

Vent d Cabylia

Vilaweb - Notícies