Aquesta terra nostra tan patida i tan soferta ha aguantat, des que tenim consciència històrica, almenys tres processos constatats de substitució lingüística, prou coneguts i estudiats tant pels historiadors de les llengües com pels sociolingüistes. Si en fem un repàs apressat, hi trobarem les següents:
1a. Substitució de l'ibèric o dels parlars ibèrics pel llatí de la Roma conqueridora.
2a. Substitució del llatí i dels parlars romànics precatalans per l'àrab i el berber dels conqueridors musulmans.
3a. Substitució de l'àrab pel català i l'aragonés del conqueridors cristians d'Alandalús.
i 4a. En fase actual, més que avançada, substitució dels parlars catalans valencians pel castellà de l'Espanya universal i democràtica.
Si en vols més, para el cabàs! I la cosa sembla que no té aturador.
De moment, és clar. I si no hi posem remei, ràpidament.
El futur sempre és incert i tot sempre és possible.
Ni en Educació ni en Sanitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada