La paraula nostra de Begonya Mezquita em 26/02/09
Haver vist el món des dels teus ulls encuriosits, dona entre tants homes. Heroïna d'una guerra, despentinat instint. El món des de la teua mirada discreta, mans que inventaven somnis. Dona rebel, un rostre en blanc i negre, el teu silenci.
La sang se'm clivella
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.
Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!
(Carmelina Sánchez-Cutillas. Llibre d'amic e amada. Ed. Torres, 1980)
Haver vist el món des dels teus ulls encuriosits, dona entre tants homes. Heroïna d'una guerra, despentinat instint. El món des de la teua mirada discreta, mans que inventaven somnis. Dona rebel, un rostre en blanc i negre, el teu silenci.
La sang se'm clivella
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.
Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!
(Carmelina Sánchez-Cutillas. Llibre d'amic e amada. Ed. Torres, 1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada