Ni en Educació ni en Sanitat!

Ni en Educació ni en Sanitat!

dijous, 30 d’octubre del 2008

J. Piera: "Els brolls de Barx"

“Els brolls de Barx” [Josep Piera]

Classificat com a: Notícies, Medi Ambient, Articles — simat @ 1:31 am

Al pla de Barx, situat entre la serra d’Aldaia i el massís del Montdúver, quan plou generosament -com ve fent de fa dies i dies-, hi apareix un sorprenent fenòmen hídric que consisteix en veure brollar de les entranyes de roca de la serra una cascada d´aigües tèrboles a la vora de la font de la Puigmola.Es tracta de tot un vigorós espectacle d´aigua en zel que emergeix entre els verds, digne de ser vist i fotografiat. Un espectacle natural, aquest dels brolls de Barx, que es representa, a més, per uns pocs dies i de bades, i en un racó de muntanya on, com una gràcia més del paratge, hi ha un bon local de cuina popular i tradicional on poder disfrutar d´una paella en comboi íntim o familiar. Se´n diu La Puigmola, com la font. Si aquest diumenge fa un bon dia i ix el sol -com diuen els auguris dels déus televisius-, i si als lectors d’aquest dau els abelleix fer una passejada en cotxe o una excursió muntanyenca, els recomane pujar a la vall de Barx (a la Valldigna saforenca) per veure-hi els brolls, un efímer regal de la naturalesa. Només arribar a la Puigmola, en sentiran la remor de les aigües que brollen impetuoses de la muntanya, en forma d´una cascada rogenca o blava, segons quin siga el color de les aigües i de la llum. A més, si hi aneu a passar el dia, vos podeu acostar, portant unes catiusques de goma, fins a l´Avenc de la Donzella, l´engolidor d´aquests brolls barxers. Fins fa poc, l´avenc semblava un raconet virginal de rondalla, salvat d´una bucòlica virgiliana, ara, sense el bosquet d´oms que el feia màgic, no té l´encant d´altres temps. Potser, però, un dia en recupere la bellesa silvestre, si els déus del lloc ho volen. Que així siga, esperem.

Eugeni S. Reig - ¿Una xicoteta pausa?

Eugeni S. Reig - ¿Una xicoteta pausa?

Publicat en el número 507 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià), diumenge 19 d'octubre del 2008


¿Una xicoteta pausa?

Tots els que mirem la televisió valenciana, encara que no la mirem massa, hem oït moltíssimes vegades dir als presentadors: «fem una xicoteta pausa». ¿Des de quan els valencians tenim xicotets gossos, duem negres sabates, comprem barates coses, ens agrada l’artística pintura, vivim en luxoses cases, mengem madures fruites, ens posem blanques camises, llegim policíaques novel·les, dinem i sopem en redones taules, enviem electrònics correus o parlem per mòbils telèfons? El llatí de fa dos mil anys anteposava els adjectius qualificatius al substantiu, però açò ha anant perdent-se gradualment a mesura que es formaven les llengües romàniques i, a hores d’ara, els valencians només anteposem, i no sempre, els possessius i els ordinals (el meu llibre, la nostra filla, la tercera fila, el darrer dia) i poca cosa més. De casos com el que sempre es cita de «pobre home / home pobre», en el qual l’adjectiu qualificatiu té un significat diferent si està anteposat que si està posposat, n’hi han ben pocs, si és que n’hi ha cap altre.

Ens trobem, en el cas que tractem, davant d’un anglicisme sintàctic. La llengua anglesa anteposa sempre l’adjectiu al substantiu i les traduccions no gaire acurades que es fan de l’anglés introduïxen en la nostra llengua aquest barbarisme sintàctic.

Confie que algun dia els nostres presentadors de televisió s’adonen d’eixa qüestió i en compte de ferir-nos els oïts sistemàticament amb «una xicoteta pausa» tinguen l’encert i el bon gust de dir-nos «una pausa ben curteta.»

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Cançó popular: «La lluna, la pruna»


Eugeni S. Reig - la lluna, la pruna


la lluna, la pruna
Títol i començament d’una cançó popular. La lletra més coneguda és la següent:
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que explica que “la lluna, la pruna” és una xiqueta, que son pare la crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una interpretació que considera que aquestes cançonetes populars són reminiscències d'una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de l'incest que sempre s’ha considerat causa de degeneració de l’espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que aquesta no és l’explicació, encara que té lògica.
L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna”. Sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol continuar projectant la seua ombra sobre la cara visible de la lluna, que aquesta continue fosca i que no es veja. Considere que aquesta és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.
Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més. Fins i tot he arribat a sentir: «La una, la pruna...».
Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a recuperar l’ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d’usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré m’estime més no fer cap comentari.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Fraseologia: anar a escola i altres construccions sense article

Eugeni S. Reig - anar a escola i altres construccions sense article
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià)

anar a escola i altres construccions sense article

Anar a escola significa ‘assistir un xiquet regularment a un centre docent d’ensenyament primari a fi de rebre l’educació, la instrucció i els coneixements adients’.

Exemple:

- El teu xiquet ¿encara no va a escola?

- La setmana que ve comença.

No hem de confondre anar a escola (sense article), que expressa el concepte definit, amb anar a l’escola (amb article), que significa anar a l’edifici a on s’impartixen les classes.

Exemple:

El meu xiquet ja fa dos anys que va a escola, però ell no va a l’escola en autobús com el teu, se’n va a peu amb la seua cosineta.

Actualment, a la porta dels centres docents públics d’ensenyament primari a on es formen els xiquets valencians, podem llegir: “Col·legi públic d’Educació Infantil i Educació Primària”. Alguns energúmens intransigents i d’esperit justicier s’han permés empastifar amb pintura negra alguns d’eixos cartells posant al damunt la paraula colege. I fan açò, sense cap mena de dubte, perquè pensen que en valencià no es diu col·legi, es diu colege. Però estan completament equivocats, perquè en valencià, els citats centres docents, no es diuen ni s’han dit mai de la vida ni col·legis ni coleges, s’han dit sempre escoles. La paraula escola és una de les més dignes i més belles de la nostra llengua. Sempre s’ha dit anar a escola per a expressar el concepte ací definit. És una locució molt antiga com ens ho demostra el fet que diem anar a escola i no anar a l’escola, de la mateixa manera que diem parar taula i no parar la taula. Les construccions sense article com ara anar a escola, parar taula, llevar taula, fugir d’estudi, anar a missa, anar a costura, anar a cama-coixa, anar en cama crua, seure a taula, servir taula, dinar en taula, primavera d’hivern, primavera d’estiu, tornar paus, fer paus, quedar-se a fosques, partir palletes, caminar a palpes, a primeries, a darreries, a migjorn, a migdia, a mitjanit, de matí, de vesprada, de nit, d’estiu, d’hivern, posta de sol, eixida de sol, a poqueta nit, de totes maneres, passar per baix cameta, deixar baix taula, etc., són autèntiques relíquies de temps antics que hem conservat durant segles. Ara, després d’haver-nos transmés la locució anar a escola de generació en generació durant anys i anys, ens permetem el luxe de llançar-la per la borda i substituir-la per l’expressió anar al cole, enormement allunyada de la idiosincràsia del nostre poble. ¿És pot dir alguna cosa més ridícula, més cursi i més coenta que anar al cole?

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Lèxic: matar i morir

Eugeni S. Reig - Sobre matar i morir

Publicat en el número 506 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) 12 d'octubre del 2008

Sobre matar i morir

El verb matar té dos participis: mort, morta, morts, mortes i matat, matada, matats, matades. Quan usem el verb transitivament emprem, fonamentalment, la primera forma, sobretot si ens referim a persones. Exemples: L’ha morta d’una ganivetada, l’ha atropellat i l’ha mort, etc. Eixa és la nostra manera tradicional de parlar. Fer ús sistemàticament de la segona forma del participi és senyal inequívoc de castellanització. En canvi, quan emprem el verb com a pronominal, usem únicament i exclusivament la segona forma del participi. Exemple: S’ha matat en un accident de cotxe.

Pel que fa al verb morir, cal dir que, quan volem expressar que una persona ha cessat de viure, que ha abandonat aquest món, hem de dir per força que s’ha mort, no que ha mort. L’ús tradicional d’aquest verb en valencià, en aquesta circumstància, és sempre com a pronominal. Actualment, per influència del castellà, és molt corrent sentir o llegir en els mitjans de comunicació –i fins i tot en determinats llibres– que tal persona ha mort. La primera cosa que se li acut a qualsevol bon coneixedor de la llengua és preguntar-se: Caram ¿i a qui ha mort, aquest?

Hem d’esforçar-nos en parlar i escriure la nostra llengua d’una manera digna i no passar-nos la vida mirant el castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, imitant el castellà. No cal que ens passem la vida agenollats davant el castellà. Hi han altres postures més dignes.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Nou mètode d'aprenentatge en línia

PARLA.CAT

És el mètode succesor el Digui Digui. Va ser presentat pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, de qui depèn la política lingüística de la Generalitat. És un innovador i complet programa d'aprenentatge de català on line que posarà el català a l'abast de tothom a qualsevol lloc del món.

S'ha fet amb la col.laboració de l'Institut Ramon Llull, la Universitat Oberta de Catalunya, Informàtica El Corte Inglés, i la comercialització de Capgemini. Ja està a punt per ser utilitzat als nivells 1 i 2, bàsic i elemental, respectivament.

Fonts de la Secretaria de Política Lingüística van explicar que l'endarreriment ha estat causat per la complexitat del projecte: "La inclusió d'eines de veu i el fet de treballar amb software lliure ha desviat les previsions".

La plataforma d'aprenentatge moodle (feta servir pel Parla.cat) s'ha hagut d'adaptar al projecte. També hi ha hagut endarreriments dels proveïdors. Treballant contra rellotge, tècnics i lingüistes han polit defectes perquè, des del dia 1 d'octubre, s'obri la finestra

www.parla.cat

que en català, castellà, anglès, francès i alemany informa dels cursos, de l'espai lúdic i cultural Rambla virtual i de les eines d'aprenentatge. Encara no estan disponibles els recursos per a professors.

Es pot fer la inscripció per internet des del 6 d'octubre. Per les tutories cal parlar amb el Consorci per a la Normalització Lingüística o amb l'Institut Ramon Llull.

Es poden seguir de manera lliure (gratuït) o amb tutoria (90 euros per curs).

Per inscriure-s'hi, a través de www.parla.cat > Inscripció.

Les modalitats amb tutoria les gestiona el Consorci per la Normalització Lingüística (si es segueix el curs des de Catalunya) i de l'Institut Ramon Llull, si es fa el curs des de l'estranger.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Prova de nivell per a accedir als cursos Bàsic 2, Intermedi 2, Avançat 2


PDF Imprimeix Correu electrònic
Dilluns, 6 d'octubre de 2008 14:0

El departament de Valencià convoca els alumnes oficials i de nou ingrés a una prova de nivell per a accedir als cursos Bàsic 2, Intermedi 2, Avançat 2.

Abonament de taxes per a l’examen: dies 13 i 14 d’octubre en la secretaria de l’EOI

Examen de prova de nivell: dia 15 d’octubre (18’00 h. ) a l’annex 1 (planta baixa) de l’EOI

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Intermedi 2: Reforç de llengua

INTERMEDI 2

Exercicis del Reforç de llengua (València, Castellnou) que s'han de treballar a casa:
  • Núm. 3: unitats 4, 5, 12 (exercicis 7, 8, 9, 10, 13, i 14), 14, 15 (exercici 4), 17 (exercicis 2 i 3), 20, 22 (exercicis 4-8), 23, 25 (animals, futbol, salut: exercicis 4-7, informàtica, matemàtiques).
  • Núm. 4: unitats 1, 2, 3,4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 (exercicis 8 i 9), 22 (exercici 4), 25, 26.

Intermedi 1: Reforç de llengua

INTERMEDI 1

Exercicis del Reforç de llengua (València, Castellnou) que s'han de treballar a casa:
  • Núm. 2: unitats 3 (exercicis 4-15), 4 (exercicis 2-5), 5 (exercicis 7-11),6 (exercicis 7, 11-22), 7 (exercicis 11-15), 8 (exercicis 8 i 9), 10, 11 (exercicis 2-6), 12 (exercicis 2-4), 13 (exercicis 4-6), 14 (esports).
  • Núm. 3: unitats 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11,12 (exercicis 1-6,11 i 12,15-18), 13, 15 (exercicis 1-3, 5-8), 16, 17 (exercici 1), 18, 19, 21, 22 (exercicis 1-3), 25 (colors, conversa, mar, salut: exercicis 1-3).

Intermedi 2: calendari d'avaluacions

ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES DE VALÈNCIA
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ / INTERMEDI 2 / CURS 2008-2009

GRUPS: DL-DC (17-19h): dilluns-dimecres /
DM-DJ (15-17h): dimarts-dijous

Professor: Salvador Jàfer


AvaluacióDestreses

Dilluns-Dimecres

Dimarts-Dijous

Avaluació inicial

EE

EO

Dilluns, 13 d'octubre: EE

Dimecres, 15 d'octubre: EO

Dimarts, 14 d'octubre: EE

Dijous, 16 d'octubre: EO

Primera

1a CO

1a CE

Dimecres, 12 de novembreDijous, 13 de novembre
Segona

1a EE

2a CO

Dimecres, 17 de desembreDijous, 18 de desembre
Tercera

1a EO

2a CE

Dilluns, 2 de febrerDimarts, 3 de febrer
Quarta

2a EE

3a CO

Dimecres, 4 de marçDijous, 5 de març
Cinquena

2a EO

3a CE

Dimecres, 8 d'abrilDimarts, 7 d'abril
Sisena

3a EE

3a EO

Dimecres, 6 de maig: EE

Dilluns, 11 de maig: EO

Dijous, 7 de maig: EE

Dimarts, 12 de maig: EO

Prova de CertificacióEls alumnes que es presenten a la Prova de Certificació de Nivell Intermedi s'examinaran en les dates del mes de juny que es fixaran en el seu moment.

--Destreses

CE: Comprensió Escrita o Lectora, CO: Comprensió Oral o Auditiva, EE: Expressió Escrita (Redacció), EO: Expressió Oral.

Totes les avaluacions són obligatòries per als alumnes presencials.

--Llibre de text

Llindar, 2 (unitats 13-23).

--Horari d'atenció a l'alumne: dimecres, de 16 a 17h, al departament.


Intermedi 1: calendari d'avaluacions

ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES DE VALÈNCIA
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ / INTERMEDI 1 / CURS 2008-2009

GRUPS: DL-DC (19-21h): dilluns-dimecres /
DM-DJ (17-19h): dimarts-dijous

Professor: Salvador Jàfer

AvaluacióDestreses

Dilluns-Dimecres

Dimarts-Dijous

Avaluació inicialEE

EO

Dilluns, 13 d'octubre: EE

Dimecres, 15 d'octubre: EO

Dimarts, 14 d'octubre: EE

Dijous, 16 d'octubre: EO

Primera1a CO

1a CE

Dimecres, 12 de novembreDijous, 13 de novembre
Segona1a EE

2a CO

Dimecres, 17 de desembreDijous, 18 de desembre
Tercera1a EO

2a CE

Dilluns, 2 de febrerDimarts, 3 de febrer
Quarta2a EE

3a CO

Dimecres, 4 de marçDijous, 5 de març
Cinquena2a EO

3a CE

Dimecres, 8 d'abrilDimarts, 7 d'abril
Sisena3a EE

3a EO

Dimecres, 6 de maig: EE

Dilluns, 11 de maig: EO

Dijous, 7 de maig: EE

Dimarts, 12 de maig: EO

Examen finalA partir del 15 de maig.

--Destreses

CE: Comprensió Escrita o Lectora, CO: Comprensió Oral o Auditiva, EE: Expressió Escrita (Redacció), EO: Expressió Oral.

Totes les avaluacions són obligatòries per als alumnes presencials.

--Llibre de text

Llindar, 2 (unitats 1-12).

--Horari d'atenció a l'alumne: dimecres, de 16 a 17h, al departament.

'El quadern gris' es tradueix per primera vegada a l'anglès

Vilaweb

The New York Review of Books n'ha comprat els drets

La prestigiosa editorial nord-americana New York Review of Books ha comprat els drets per a traduir 'El quadern gris', l'obra de Josep Pla. Quan serà enllestida, serà la primera traducció de 'El quadern gris' a la llengua anglesa. 'Nosaltres hem conegut l'obra a través de la traducció francesa, i ens sembla una obra mestra. Creiem, a més, que ací pot tenir públic', ens comenta Edwin Frank, director editorial de New York Review of Classics.

'Volem tenir el llibre traduït abans de dos anys. Encara ens falta saber quin traductor se n'encarregarà i el títol que hi posarem, però, evidentment, serà una traducció directa del català a l'anglès, sense cap idioma pont', prossegueix Frank.

A la mateixa col·lecció on es publicarà 'El quadern gris' en anglès, hi ha obres d'autors com Stefan Zweig, Guy de Maupassant i Georges Simenon.

Aquesta serà la primera vegada que Josep Pla arribarà al mercat de llengua anglesa, conegut perquè no tendeix a importar obres. De totes maneres ja hi havia obra de Pla traduïda a l'anglès: era 'Seeing Catalonia' (Veure Catalunya) amb fotografies de Christian Sarramon i traducció de Verònica Teixidor de Ventós, un llibre editat per Destino i destinat als turistes que visiten el nostre país. Però no és fins ara que Josep Pla entra, de debò, a través de 'El quadern gris' al mercat de parla anglesa.

Des de l'agència literària Carme Balcells, que gestiona els drets de l'obra de Pla, Pilar Lafuente informa que, ara com ara, 'El quadern gris' solament s'ha traduït a cinc idiomes: alemany, espanyol, francès, neerlandès, serbi. I no és que 'El quadern gris' sigui una obra poc traduïda, és tot Josep Pla que, en general, s'ha traduït poc, solament a nou idiomes: alemany, anglès, espanyol, francès, italià, neerlandès, portuguès i gallec, serbi. En canvi, obres com 'La pell freda' de Sánchez Piñol ja s'han traduït a trenta-un.

Àudios de Catalunya Ràdio

Canal de Vilaweb

3cat24.cat - Portada

amics de joan valls

Àngel Canet Català

Anotacions rizomàtiques

Articles de l'Avui

AULA ACOLLIDA IES LA SERRETA قسم الإستقبال 受欢迎的教室 ДОБРО ПОЖАЛОВАТЬ КЛАСС, WITAMY ,

Kaos en la Red - Països Catalans

Nationalia - Últimes notícies

Vent d Cabylia

Vilaweb - Notícies